L’extinció del procés independentista va per bon camí.

Després de les homílies dels mossens Mas i Junqueres el poble sembla satisfet i cofoi. Ja no hi ha cap procés actiu, el moviment popular ha estat degudament frenat per l’ANC i l’Omnium. En els propers dies no perdran protagonisme aquestes dues plataformes populars i subvencionades per CiU. Veurem a les caps de les mateixes anar opinant, però no hi cap missatge cap a la ciutadania, no. Es tracta d’amortir definitivament el moviment pro separació d’Espanya, es tracta de conduir-ho tot al corral del dia a dia. En aquest corral campen els mitjans dels partits en el poder: Els Godó de la Vanguardia, els sufragats de l’Ara i el Cuní, sense oblidar-nos de TV3. El carrer ha estat derrotat aparentment. Seria massa senzill cercar i demandar responsabilitats a les ANC, Omniums i demés colla de llobatons i daines que escampen banderetes pel país. No ens oblidem que són col·legues des del principi, alguns ex companys de consellers quan eren a la Universitat i militaven al PSUC, però el problema veritable rau en els inicis.

extinciDes del principi del moviment popular s’ha tendit a una mena de “fer pinya” i fer “paller” inconsistent. Mai, en cap moment s’ha volgut aprofondir en un projecte d’estat independent català. Un projecte que recollís quin dibuix moral i filosòfic tindria l’estat que es reivindica. Se’ns va dir que això seria després, però res de res. Tots units i amb bona força, això sí. El simulacre de participació com a cim… i res més? Doncs efectivament, res de res. Com podem saber quin estat es vol, voleu dir que ho volen els convergents?. No, ells sempre han estat “pel dret a decidir” però no han mogut ni un dit per avançar en el debat públic. No els interessa. Hauríem de parlar de com caracteritzar la definició de gènere, de corrupció, de drets dels infants, de com es tracta els corruptes, als immigrant o de què s’exigeix èticament als càrrecs públics. I això no ho farà el partit més corrupte que hi a Espanya després del PP, CiU té la seva seu embargada pel jutge com a penyora pels milions que s’ha embutxacat amb el cas Millet, el fundador és un lladre i els seus fills també.

En aquest paisatge les propostes d’ERC sonen més legítimes o com a mínim més voluntarioses de fer una aposta decidida endavant. Per això es comença a tractar a Junqueres com a “personalista”, es parla sovint de “protagonisme personal” i fa riure veure al director de La Vanguardia exigint “manca d’educació” de Junqueres per no agraïr a Mas la seva presència abans de començar la seva intervenció. Certament el que toca és el conte del mai acabar. Mas se sent fort i recoltzat, puja a les enquestes i mica en mica es tracta de deixar ERC quasi al nivell de una mena de Podemos català, proposant coses “impossibles”. Aquest és el final de procés: reorientar-ho tot cap a la política, cap a votar, cap a augmentar escons i tornar a fer caure a la gent del carrer en el parany de qué bonic es ficar-la dins de l’urna, vostè es sent participatiu i ells mantenen les seves infraestructures i xarxes de interessos, magnífic per a ells, han estat els millors i els més llestos, han guanyat.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *