Sobre lletres i oceans.

La mar no se paró nunca desde que Dios inventó el tiempo hace ya todos los años del mundo. Dios inventó el mundo al mismo tiempo que el tiempo, el mundo no existía antes del tiempo, la mar no se cansa nunca, ni el mundo, que cada día es más viejo pero tampoco se cansa nunca, la mar se traga un barco o cien barcos, se lleva un marinero o cien marineros y sigue murmurando con su voz afónica, con su voz de borracho triste y pendenciero, amargo y peleón. “ C.J. CELA (Madera de Boj)

Mars i oceans, vaixells o pirates, peixos gegants, tresors, sirenes… Des de l’inici del temps, en la mitologia més ancestral; en les faules, les narracions orals o les grans epopeies com la Ilíada i l’Odissea. És a dir: d’ençà que hi ha memòria sobre la terra, la mar és tot un llibre cobert per un vel d’aigües, ones i llegendes. D’aquests períodes inicials fins a arribar a la literaturització de la mar la memòria oral i escrita deixa un solc inesborrable.La mar conserva amb el pas dels segles, encara avui, un tel misteriós i enigmàtic, bell i terriblement opac. En la mar és més patent l’abisme, la foscor d’un medi que no ens és propici perquè no el podem abastar amb les mateixes possibilitats que les terres continentals. I la mar va lliscar en les ments i l’imaginari col·lectiu durant segles, sense parar, com el seu moviment, com és, no para mai.

Les històries de guerrers i de pirates ens deixen un camí d’herois, nàufrags i sobrevivents i com no enigmes inesbrinables en forma de tresors, sense saber si tu vas a cercar el tresor o ell et ve a trobar a tu. La popularització de l’acció i la ficció es va desencadenar amb la publicació de L’illa del tresor. Passa molt a terra, però els personatges de la posada de l’almirall Benbow, arriben de la mar.De les muntanyes arriba aquell noi que cada novembre necessita acostar-se a la mar i concretament a Nantuckett. Va ser la veu escrita d’algú que es volia dir Ismael que va cobrar vida, de la mà, de Herman Melville. Llibre inflexiu, potent i al que ,a la màgia de descriure una epopeia fascinant, ben certa, amb detall s’hi afegeix que és un veritable tractat de balenología. Moby Dick ho té tot.

lletraredutNathaniel Philbrick ha publicat un rigorós treball històric al voltant del balener Essex. Comandat pel capità George Pollard va patir un naufragi en sofrir l’atac d’una balena. L’expedició es va dividir en tres barques, misteriosa e inexplicablement van sobreviure tres mesos, perduts al Pacífic. El canibalisme va ser l’única forma de sobreviure. En la puritana societat de Nantuckett l’alegria pels sobrevivents es va transmutar en una crispació que dividia famílies i grups religiosos i més en afegir-se la pregunta o el rumor de què els primers executats van ser tripulants negres.

Fem un salt més a prop de nosaltres de la mà de l’extens Josep Pla en la recopilació de relats Aigua de Mar on ens fa un recorregut tant per la vida dels contrabandistes com de pescadors solitaris. Pla posa la seva mirada, en fragments del Quadern Gris, en aquells que miren la mar i els interroga amb sorprenents respostes i troballes.Un autor com Ignacio Aldecoa ens descriu a Gran Sol la vida dura dels pescadors d’atura als qui ell acompanyà per documentar-se, s’ha fet pel·lícula d’aquesta obra.“Parte de una historia” és una novel·la completament ambientada a l’illa canària de La Graciosa. En els anys seixanta, emmig d’una pobresa extrema, Aldecoa, aclaparat de la vida madrilenya, troba un paradís entre les gents senzilles i acollidores de l’illa. El llibre és un testimoni de la dura vida graciosera.

Podem dir que els rius arriben a la mar, com el poeta, o és la mar que va a trobar els rius? Entre els que desemboquen en un gran estuari el Tàmesi és l’escenari on comença una gran novel.la sobre el colonialisme, l’explotació i la desfeta humana. El cor de les tenebres comença a narrar-se en un riu que va Tamesi amunt i segueix en un gran riu congolès, aigües enllà on el protagonista retrobarà al gran absent mentat: Kurtz, el Kurtz a les portes de la mort que ho defineix tot com l’horror. Impressionant com totes les obres de Joseph Conrad, veritable amant dels temes marins.

Per si vostès volen fer un mos d’horrors colonials, sense ficció, els recomano el Viatge al final de la nit de Louis Ferdinand Céline, pot semblar ficció, però la seva cruesa pot justificar perquè França no li ret cap honor sent l’autor més venut. Céline sempre maleït a casa seva. I ara, a les portes d’acomiadar-nos de la vostra paciència lectora ens adonem que el calaix i les prestatgeries tenen més propostes que ens contemplen amb rictus d’injustícia per no haver-les mentat. Anirem ràpids, però El Far de Virgina Wolf és un exercici d’escriptura que conjumina paisatge amb interiors i la influència de la mar en l’estat dels riberencs, genial Wolf o s’estima o es llença a la tercera pàgina.

Pròxima al Río de la Plata: El astillero de Juan Carlos Onetti, llegir-lo és sentir la humitat d’aquelles drassanes. El professor Von Aschenbach lluita amb la seva moral centroeuropea mentre prèn el sol a Venècia i se n’adona que fa dies que perd els ulls i el cor per un adolescent anomenat Tadzio. Passa a la platja del Lido, és La Mort a Venècia. Sensacional!

I si volen gaudir del mar de casa, del nostrum, rellegir l’Odissea és un continuum de llegendes, personatges, monstres i llocs. Per a curiosos actuals i amants de les illes els recomano Atlas de islas remotas de Judit Schalansky, un viatge per cinquanta illes a les quals, subtitula l’autora, ni hi pensa anar mai ni vostè hi anirà pas, però interessant i atractiu.

Els recomano trencar prejudicis, pretesament catalans i mediàtics, i submergir-se a Madera de Boj de Camilo José Cela. És la gran obra de la mar gallega, de la màgia i de les històries inversemblants que són certes. L’obra de Cela et llença literalment la mar a la cara i les gents que viuen desde Corunya a Finisterre en la meravellosa Costa da Morte. No esperin trama, llegeixin, els personatges i les històries els faran oblidar qualsevol requisit academicista i com diu l’autor el llibre ve revoltat com la mar. Deixis portar per les ones de les lletres oceanes.

La mar no se paró nunca desde que Dios inventó el tiempo hace ya todos los años del mundo. Dios inventó el mundo al mismo tiempo que el tiempo, el mundo no existía antes del tiempo, la mar no se cansa nunca, ni el mundo, que cada día es más viejo pero tampoco se cansa nunca, la mar se traga un barco o cien barcos, se lleva un marinero o cien marineros y sigue murmurando con su voz afónica, con su voz de borracho triste y pendenciero, amargo y peleón. “ C.J. CELA (Madera de Boj)

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *