Ohhh! Uniooooó…que interessant !!

Dins de la gran comèdia que CiU es porta amb l’anomenat el procés (si Kafka s’aixeques de la tomba . . . ) aquest darrer mes hem tingut serial Unió i Duran Lleida. Aquí el tenen un partit petit que és després de Convergència un dels que rep més diners de donacions i amb una certa mala fama judicial; però això sí: només els han condemnat un cop! (cas turisme, Pallerols, Cursos…), un partit amb ínfules “d’inflüents” que diuen arriba als 4000 militants, caram tu!. I ara resulta que els mitjans de comunicació catalans s’inventen la pel-lícula de la “importància” del procés intern d’Unió i les votacions possibles dels seus militants. Algú ens ho pot explicar millor: acaba de guanyar el que ja sabíem, el Duran, amb el plantejament de la democracia cristiana de fa 100 anys: pactar amb Madrid. Duran sol ja és, de sempre, tot un lobby.

img_3955De veritat que algú s’atreveix encara a dir que aquesta ha estat una novetat? Francament hi ha històries més entretingudes i més directament relacionades amb el procés que aquesta. Que mal pensats som alguns! Llavors què? Quin era l’objectiu de tot això: entertaintment i continguts per a xerradetes de bar, agrupament escolta, agrupació de castellers… i para de comptar. Apareixen sensats analistes que es dediquen a treure-li a Unió l’ull de poll que sempre ha tingut: que hi ha indepes a dins! és clar, faltaria més…no tenen res més a fer que marxar-se, perquè qui té els contactes amb la jerarquía catòlica i els que mouen els diners del país es Duran i ningú més. La tragèdia de Unió ha estat no declarar-se veritablement democràcia cristiana de tant en tant i ara sembla dividida a Duran se li enfot: ja poden marxar, són gent que no mou fils. Però francament al procés ell importa poc.

Escrivíem als Ous en castellà al juny de 2014: 

Duran tiene un complejo de reina madre de la socialdemocracia  cristiana catalana y se distingue por hacer fintas y declaraciones contradictorias con su propia coalición en muchos momentos. No soporta a ERC y la ve como la precipitación a los infiernos. Su “tercera vía” es más Pujol de lo mismo, o sea: pactos con Madrid que suelen aventajar al empresariado catalán y a nadie más, unas ventajitas fiscales y luego humo nacionalista de bajo nivel. Pero hay quien asegura que a Duran, que es el contacto verdadero de CiU con los poderes empresariales catalanes ya le han llamado la atención. Y por ende atención a ello, cuando el empresariado catalán quiere hablar con CiU solo lo hace con Duran, él es el emisario de la alta burguesía catalana, el intermediario con quien reine en la Generalitat. Por ello en CiU hay cierto acojone pues el contacto de la pasta a lo grande puede quedar cortocircuitado.

Al parecer Duran, decidido monárquico, no está dispuesto a que en Catalunya levante la bandera de la pertenencia al estado solamente el PSC, PP i Ciutadans. Su clasismo se lo impide y por eso crea tensiones que en los próximos días podrían llevar a CiU a rebajar sus planteamientos con la consulta sobre la independencia, no habrá más remedio. Por otra parte Duran puede arrastrar a los sectores derechistas de CiU, que no son pocos, y que están “hartos de radicalismo” del equipo Mas y Homs. Plantarle cara a Duran sería perder muchas entradas de dinero e incluso al Grupo Godó, altavoz permanente de CiU. Hay demasiado que perder con Duran.

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *