2 Huevos puestos

José Antonio Labordeta - ¡A rebato!

MK
lo puso el día Marzo 6th, 2008

M’ha semblat interessant…

Publicat a Público el dissabte 16 de febrer de 2008
Pàgina nº 26 de l’edició impresa
Columna titulada: La ciercera

PUBLICO

“Está subiendo al punto de la ebullición el ambiente preelectoral de este país.

El PSOE intenta desmarcarse de ese handicap terrible que siempre arrastra la izquierda: la abstención y el PP asegura sus votos sacando a la luz todo lo peor que, a través de los años, ha mostrado la derecha: el odio radical, el acabar con el contrario-enemigo y dejar el país, como siempre, huérfano de esperanzas y de ilusiones.

Son como termitas destruyendo los pequeños pasos de libertad que aquí hemos ido ganando en contra de la adustez de Aznar, la estupidez de Cañete, el talibanismo de Acebes, la autoritas de doña ESPE y la chulería de alguno de los otros.
Sus antecedentes acabaron con la ilusión de una República a tiros; ahora intentan acabar con una Monarquía democrática, miserabilizando a todos, sacando a flote lo peor de cada uno de nosotros y hacer que ahora, tus vecinos, te miren sospechosamente.

Se detesta a los homosexuales, se odia a los catalanes, se miserabiliza a los artistas, se destruye la imagen del País Vasco y se maldice la emigración de la que ellos se sirven mas que los demás.

Durante ocho años he estado sentado en un escaño sin entender muy bien que era una peneele o una peele pero lo que si entendí, muy pronto, fue que el PP estaba bajo la batuta de unos seres que nos detestan a la mayoría de los españoles y que hasta que no llegó Zapatero, un agrio olor a desazón se hundía por todos los pasillos de la Cámara.

Resumiendo:

¡Es tu voto el que hace falta! ¡No seas gilipollas, que ellos no faltan nunca!

Una dotzena d’ous

MK
lo puso el día Febrero 4th, 2008

Fa poc vaig anar al Mercat del Carmel amb l’excusa de comprar carn de cavall. En mig de tant bullici i varietat destacava una gran parada amb un rètol que resava així: “Aquí sólo plátanos de Canarias“. I efectivament, només venien que plàtans. Tots iguals. Tots al mateix preu.

Per uns instants vaig retornar a la meva infància quan als mercats proliferaven les botigues monotemàtiques, com les de patates –encara en queda alguna relíquia al Mercat de Montserrat–, les de melons o les d’ous. ¿Us imagineu la venedora d’ous explicant als seus néts que durant tota la seva vida només havia venut que ous?

Doncs el tema dóna molt de si. Als mercats podem trobar ous blancs, rossos i de pagès. Tots ells etiquetats amb la data de caducitat, i classificats per talles: M, L, XL, XXL; per procedència: E, F, NL, D, CH; i per qualitat: 3, 2, 1 i 0 (de gallines engabiades, en corrals, a l’aire lliure i ecològics, respectivament). I a Internet podem aprendre una manera fàcil i ràpida per pelar ous durs, i un curs online per saber com es fan ous ferrats. Fins i tot hi ha qui s’atreveix a crear una parada anomenada ousferrats, pondre-hi ous cada dia i encara té temes per obrir una nova botiga especialitzada en ous virtuals.

Felicitats!

Iberfrito