Ousferrats

Al museu de història de la joguina de Sant Feliu de Guíxols descobrim aquesta capella de joguina.

És, en si mateix, un joc per aprendre a dir missa.

Mesura un metre aproximadament, està fet bàsicament de plom a la base i de ferro el detalls, és dins una vitrina, va ser construït per Baldomero Casanelles a Barcelona l’any 1905, … i … no li falta cap detall.

Quin nen rebia això de regal?

El fill del capellà?

Al nostre alcalde li sobren les peles, així que ha decidit iniciar una campanya per aconseguir que Barcelona organitzi els Jocs Olímpics d’Hivern del 2022.

Es veu que ara cal iniciar la campanya per “lluitar contra” Jaca el 2013 (d’aquí a 3 anys) quan el Comité Olímpic Espanyol decidirà per quina candidatura es decanta, … i després quedarien uns quants anys de campanya per embadalir el Comité Olímpic Internacional, i uns altre més per portar-ho a terme.

Quants diners ens constaran aquests tres primers anys de campanya Sr. Alcalde?

Si a la nostra ciutat li sobra la pasta, els seus ciutadans tenim propostes per a gastar-la, … per exemple:

• Construïr Llar d’Infants Públiques, (només al meu barri ens fa falta mitja dotzena).
• Mantenir nets els carrers i les places (no només les de Sarrià-Sant Gervasi)
• Fer parcs i jardins verd per als infants
• Construir biblioteques públiques a tots els barris
• Donar atenció als sense sostre
• Dotar de beques als infants que ho necessiten, serveis de centres cívics als barris adients, i recursos suficients per les entitats de lleure dedicades als infants en risc social
• Millorar els serveis públics pels ciutadans en general
• Dotar de més i millors infraestructures educatives la ciutat, eliminant d’una vegada els barracons (políticament correcte es diuen Móduls)
• Pagar amb diner de l’ajuntament la zona merda (vull dir verda … la d’aparcar)
• Millorar l’accés a la vivenda dels ciutadans
• Netejar les zones de la ciutat abandonades (cases no okupades) que són nius de rates i coloms

Teniu més idees? … compartiu-les

Thanks Inés !!!

Via Jose

1. Els estudiants

Els nostres estudiants es van tancar 4 mesos a la universitat en contra d’una opció per als seus estudis. Aquesta tancada va anar acompanyada d’assambles de debat i discussió, reflexió i crítica.

Van ser desallotjats el dimecres passat.

2. Els mossos

I van ser reprimits i apallissats al carrer, tres vegades en 18 hores, no vull dir de manera exagerada, perquè el problema no és si van ser maltractats molt o poc, el problema és que la policia va apallissar uns estudiants que es manifestaven pels seus drets. Quina és la mesura en un apallissament?

Va apallissar uns estudiants que es manifestaven pels seus drets i pels drets dels que venen darrera d’ells. Aquí a Barcelona.

I sí, … ho dic, van ser apallissats, de forma desmesurada, i sense raó

3. El rector

I van ser desallotjats perquè el propi rector va enviar els mossos a dins de la universitat, perquè, (segons ell hi ha una raó que ho justifica) uns edificis més enllà, a la facultat de geografia i història dos alumnes es van barallar.

Repetim-ho. El nostre rector va ordenar a la policia que entrés a la universitat a desallotjar els seus propis alumnes.

Repetim-ho un cop més, per si no ha quedat clar: El rector de la Universitat de Barcelona va ordenar a la policia que entrés a la universitat a les 6 del matí a desallotjar els seus estudiants.

4. Els mitjans

Els mitjans han manipulat la informació, abans, durant i després dels fets, i ho segueixen fent aquesta setmana, de manera vergonyosa, sense explicar certs fets, mostrant unes i no altres imatges, publicant casuals articles d’opinió i de recerca sobre el pla de Bolonya, utilitzant paraules equívoques, no fent una crítica del que ha passat, no fent recerca seriosa sobre els fets i les causes, … Els mitjans públics de comunicació han estat un cop més partidistes. Avui, però, hi ha altres televisions, (ens ho recorda el Jose de CAV), i altres canals.

5. EEES

El pla de Bolonya no és la causa ni la raó del que va passar a la Universitat el dimecres 18 de març. Els plans curriculars europeus son uns i les aplicacions estatals i regionals són unes altres. És a dir, no té les mateixes oportunitats un alumne a Suïssa que a Espanya. I això no és un problema del pla de Bolonya sinó les polítiques educatives i de recerca del nostre país.

6. Els alumnes un altre cop

Quan per fi resulta que els alumnes aprenen realment, reflexionen, es converteixen en ciutadans crítics, s’organitzen, creen xarxes i s’activen, demanden espais de treball i de diàleg, busquen camins i es mouen … aleshores arriba la universitat i la policia per recordar-nos que NO, i els ho recorden a cop de porra.

7. I el professorat

I el professorat no hem sabut entendre els alumnes, no hem sabut veure en la seva lluita d’aquests mesos una necessitat real i un esforç per la millora de la institució. Alguns companys han vist els alumnes tancats com una molèstia, altres no em volgut parar atenció al que deien ni participar del que volien parlar.

I encara després dels fets no ens hem sabut organitzar ni per escandalitzar-nos col·lectivament, ni per protestar, ni per denunciar al rectorat, a la institució, a la policia, als mitjans, …

El professorat universitari ha viscut de manera més o menys passiva i sobretot poc crítica tots els canvis dels darrers anys a la universitat, molts motivats per necessitats socials, i altres per situacions econòmiques dels centres i objectius tergiversats del propi sistema formatiu d’educació superior. Situacions que han implicat unes aplicacions determinades als plans d’estudis, als recursos de les universitats, als contractes precaris, …

I aquí no passa res?

Si que passa, avui he estat en una assemblea oberta de profes del campus Mundet i tot això s’ha parlat, i s’ha iniciat un moviment. Aquests són els apunts que he pres de la boca dels meus companys i companyes.

Ens deia aquesta tarda una flor (de la recent arribada primavera) que potser aquests fets ens ajudaran a iniciar el camí de recuperació d’una universitat que és la que hauria de ser, la que no hauria de deixar de ser, amb un paper reflexiu i crític a la societat, però també actiu, articulat en una visió del món cap a l’avenç.

Potser si, potser si.

Me he topado por serendipity con una colección de videos del portal mediateca.educa.madrid.org y de hecho me he encontrado ante un listado de vídeos sobre el las necesidades educativas especiales.

Me llamó la atención este título “El espía que surgió del hijo”, un corto de animación galego de tres minutos que dice mucho sin decir nada, guapo.

Tienes 3 minutos?

He descobert amagat al youtube la primerissima aparició miraculosa del Monstre de l’Espagueti Volador, a l’antiga Unió Sovietica

I també, encara que menys interessant, un dels darrers avistaments del Monstre

WE WANT TO BELIVE ! ! !

No és la primera vegada que ens aturem a parlar dels crèdits de les pel·lícules, ja ho havíem fet amb “els millors títols de crèdit de la història del cinema”

i ahir ens deixava la perla de TrueBlood en Tak.

Els Opening Credits de TrueBlood són de Digital Kitchen.

També ho són els crèdtis de Dexter,

Six Feet Under,

Nip/Tuck,

House,

The Company

tots en format .mov a 640×360 a la seva web: DK,

per descansar la vista quan acaba l’any !!!

En la part ‘desenvolupada’ del món, s’està donant uns factors totalment interrelacionats que determinen i condicionen un nou escenari social, que Zygmun Bauman lliga amb el pas d’un món sòlid a una modernitat líquida.

Aquestes són les reflexions d’aquest sociòleg de polonès que ens mostren les claus d’una realitat que vivim cada dia.

1. Les formes socials, estructures, institucions i models ja no es sostenen sòlidament ni es mantenen durant massa temps, es desfan ràpid i són substituïdes per altres de noves que no tenen temps suficient per ser assolides (per solidificar-se) abans de canviar per altres.
2. La separació entre poder i política (parella de fet des del sorgiment de l’estat modern), amb 2 conseqüències clau: control globalitzat i extraterritorial de les companyies amb governs que només poden actuar localment. I menys poder depenent del govern i afectant a les situacions socials, per la qual cosa els ciutadans deixen de prestar atenció a la política que només determina a nivell local. Les companyies sorgeixen com a nous poders que creen incertesa en els esdeveniments i les condicions.
3. Supressió o reducció de les cobertures públiques, que soscava els fonaments de la solidaritat social. La paraula comunitat en referència al grup de població d’un país deixa de tenir sentit. La societat es tracta com una xarxa (líquida i canviant) i no com una estructura sòlida.
4. Colapse del pensament i de la planificació a mig i llarg termini, reducció de la vida i de la vida social i política a projectes de curt abast. Els èxits passats no asseguren una victòria futura, cal oblidar el passat per construir noves estratègies.
5. La responsabilitat d’aclarir els dubtes generats per circumstancies volàtils és individual. Cadascú ha de ser un elector lliure i conseqüent de les seves eleccions. La virtut dels individus no està en la conformitat sinó en la flexibilitat.

Ja n’haviem parlat una mica des d’aquí i des d’aquí, els temps líquids els tenim a Tusquets, i al senyor Bauman en dos dies a Barcelona.

… Beeka ens farà la crònica ???

M’ha semblat, que, encara que ja ho sabem que és un discurs polític, alguns en podrien aprendre, de la humanitat i la visió política i el sentit comú que destil.la i el missatge que transmet.

proposo llegir:

“Estas elecciones contaron con muchas primicias y muchas historias que se contarán durante siglos. Pero una que tengo en mente esta noche trata de una mujer que emitió su papeleta en Atlanta. Ella se parece mucho a otros que guardaron cola para hacer oír su voz en estas elecciones, salvo por una cosa: Ann Nixon Cooper tiene 106 años.

Nació sólo una generación después de la esclavitud; en una era en que no había automóviles por las carreteras ni aviones por los cielos; cuando alguien como ella no podía votar por dos razones -porque era mujer y por el color de su piel. Y esta noche, pienso en todo lo que ella ha visto durante su siglo en Estados Unidos- la desolación y la esperanza, la lucha y el progreso; las veces que nos dijeron que no podíamos y la gente que se esforzó por continuar adelante con ese credo estadounidense: Sí podemos.”

El Victory Speech en text en castellà a Elpaís

El Victory Speech en video en anglès a la BBC

o algo así era no?

Lo que aprendí hoy de mis alumnos, los Oxcars, el mayor evento internacional de cultura libre.

¿Vienes?

El tiempo passa, … y algunos no avanzan, diría el profesor.

Gràcies pel vídeo Inés.

Me bajo música y la comparto con mis amigos y veo las series que me gustan en el idioma que me da la gana el dia y a la hora que me apetece

Ah! y otras cosas malas que hago … regalo los contenidos que preparo para mis clases y keynotes … y aprendo de otros y otras que hacen lo mismo y más y mejor.

Así que yo tambien soy una criminal del copyright.

…

porque dice el director de Relaciones Institucionales de la Sociedad General de Autores y Editores (SGAE), Pedro Farré que “la situación actual no se puede prorrogar mucho más“.

He conocido la obra de Peter Fuss gracias al fantástico blog de Paul M. que sigo desde hace tiempo, Inicios o …malos tiempos para la lírica.

Paul, porque es su tema, se pregunta por las implicaciones artísticas de esta obra … yo me cuestiono el significado de la imagen … me llama poderosamente la atención.

Otras imágenes muy motivadoras en la web de Peter Fuss, no perderse su serie Santo Subito, algunas veces me avergüenzo de ser polaco, y … todos sus carteles de la calle geniales.

El arte es aburrido, opina él.