No és tan sols una hora

No és tan sols una hora...
No és una hora més en castellà  a l'escola. O una hora i mitja o
quaranta-cinc minuts. No són ni tan sols cinc minuts. à‰s la sensació que
anem reculant i reculant. Fa unes dècades es van aconseguir unes eines que
semblava que, si més no al Principat, havien de servir per reequilibrar en
favor del català  la situació de privilegi social de la llengua espanyola que
vam heretar del règim franquista. L'escola i TV3 semblaven les dues apostes
més importants, no tan solament del govern convergent, sinó de la classe
política catalana i dels professionals (en aquestes altures, ja no sé si cal
recordar, fins i tot, el paper determinant de Marta Mata, per exemple, en
favor de la immersió). Però avui tots constatem que aquestes eines no acaben
de rutllar, sense que hagin estat substituïdes per unes altres de més
eficaces. De TV3, no en parlaré: la pèrdua de pes social és massa
contundent. Però, de l'escola, sí que toca parlar-ne avui.

Ahir al vespre va anunciar-se que el govern Montilla no acceptava les
formes, però sí el resultat, de la pressió del govern Zapatero per a
augmentar la presència oficial del castellà  a les escoles catalanes. I les
accepta amb un decret propi que liquida la polèmica de si som davant una
invasió de competències o no hi som.

La meua impressió és que des que es va implantar la immersió lingà¼ística mai
com avui la precarietat del català  a les aules havia estat tan enorme. Ja
abans d'aquest nou decret, vull dir. En moltes zones del Principat el català 
no sols no és la llengua vehicular de l'escola, sinó que ni tan sols és la
llengua de les classes que tocaria, en una clara infracció de la llei que
hom permet. à‰s sabut que moltes classes que s'haurien de fer en català  es
fan en espanyol. Perquè sí. Perquè hi ha professors que es pensen que això
és anecdòtic o se senten més còmodes expressant-se en castellà . Perquè hi ha
entorns urbans on el català  ni se sent i on s'ha instal·lat la comoditat de
creure que fent les classes en castellà  (a xiquets que han estat educats
tota la primà ria en català !) s'evitaran problemes. Especialment és notori
que a l'ensenyament secundari la situació és desconcertant. S'ha estès a
molts instituts la sensació que les lleis en favor del català  no són lleis
iguals a les altres, de compliment obligatori, i els percentatges de classes
que es fan en castellà  esdevenen aclaparadors sense que ningú, aparentment,
faça res per fer complir allò que diuen els decrets. (Per cert, ahir Escola
Valenciana va denunciar la Generalitat Valenciana per aquesta mateix
qà¼estió.)

Qualsevol sociolingà¼ista explicaria que aquesta és una situació que cal
redreçar urgentment per evitar la llatinització de la llengua (que el català 
siga una llengua purament ornamental de l'oficialitat). Resulta especialment
urgent ara que l'arribada multitudinà ria de nous catalans fa trontollar els
equilibris lingà¼ístics de la societat. Avui, cal dir-ho clar, ens cal més
immersió que mai i més eficaç que mai i, en canvi, ens trobem que el govern
assumeix amb rapidesa una proposta que valida un cert missatge públic segons
el qual ja no cal fer més passos en favor del català , sinó ressituar-lo en
una posició de menys presència i poder. Sobre això, únicament se m'acudeix
de dir que jo no tinc de cap manera la sensació de poder viure plenament en
català , ni tan sols de poder viure precà riament en català . I per això em
sent profundament alarmat, avui. Més que no m'hi sentia fa vint-i-quatre
hores.
Vicent Partal   director@vilaweb.com

Sí al procés de pau

Amb aquest cartell es presenta la campanya Sí al procés de pau” - iniciativa social i ciutadana per la pau-.
El passat 9 de gener es va constituir a Barcelona la campanya unità ria ‘Si al procés de Pau’, a iniciativa de diverses persones vinculades al moviment per la pau i la solidaritat. En la darrera reunió del 16 de gener es va decidir, tanmateix, convocar una primera mobilització social, en forma de concentració a la plaça Sant Jaume, per al proper 28 de gener a les 12.00 hores.

MANIFEST UNITARI

Cap violència,si a la pau

Les persones i entitats sotasignades, vinculades al moviment per la pau,
la solidaritat i la societat civil del nostre país impulsem
la campanya Sí al procés de pau”.

En primer lloc, manifestem el nostre més ferm rebuig a l’atemptat que ETA
ha comès a Madrid i que ha causat la mort de dos treballadors equatorians,
tot expressant el nostre condol i solidaritat als seus familiars i amics.

Totes les entitats sotasignades ens apleguem
sota els segà¼ents principis comuns:

1) Continuar amb el nostre compromís en suport al dià leg
i la recerca d’un procés de pau.

2) Donar suport a totes les iniciatives ciutadanes
que es desenvolupin en aquest mateix sentit

3) Reafirmar que la opció per la pau s’ha de donar en absència de violència i
amb el respecte de tots els drets humans per a totes les persones.

No volem tornar al passat i considerem que l’objectiu de la pau és una
prioritat política de la mà xima importà ncia. No volem ser espectadors ni
espectadores i considerem imprescindible la participació activa de la
societat civil per assolir aquest objectiu. Tots i totes compartim que
construir un escenari de pau requereix d’una realitat de no violència i
respecte a tots els drets. Aquest és l’únic camí.

No hi a treva per la pau
Catalunya, 19 de gener de 2006

Me río

Fent proves...

projecte de Llei de memòria històrica? :-(

Bona nit a tothom! grà cies Tak per la teva paciència... ja estic aquí!
Avui ZP ha sortit victoriós en el congrés, la llei de memòria històrica tira endavant...

El paso del tiempo no entierra los crímenes
Isaac Rosa
Rebelión

Texto leído en el acto unitario estatal de Asociaciones de Memoria, celebrado el 13 de diciembre de 2006 en el Ateneo Cultural Primero de Mayo de Madrid

La muerte de Pinochet, irónicamente producida en el día internacional de los Derechos Humanos, y en este Año de la Memoria Histórica, ha venido a recordarnos a los españoles las carencias que seguimos teniendo en nuestra relación con el pasado reciente.

Estos días vemos toda clase de informaciones sobre los horrores de la dictadura chilena: los desaparecidos, el uso de la tortura, el enriquecimiento de los represores, el aplastamiento de la oposición, las consecuencias sobre el país para varias generaciones...