mona lo puso el día Septiembre 18th, 2007
Avui he rebut a la bústia, perfectament plegadeta, la revista de l’Ajuntament amb l’especial del Districte de Sant Martí on visc.
Un especial que ens recorda que vivim en un districte meravellós ple de serveis i parcs i places i no sé jo quantes festes i activitats i coses magnífiques.
Serà en un altre barri del districte, suposo.
Perquè al Clot, les “placetes” pels infants tenen 5 metres quadrats, un vallat de fusta i cap arbre.
I la única zona verda que tenim (exceptuant els 3 pams de gespa del Parc del Clot), és aquesta que hem de pagar cada setmaneta, els que no podem tenir una plaça de parquing en aquesta “assequible” ciutat. Tot i que no serveix de gaire perquè pagar, la pagues igual, però aparcament no sempre en trobes.
Perquè al Clot la biblioteca ni la olorem, i sembla que potser mai la veurem. Però, segons la revista tenim una fantàstica sala de lectura. Llàstima que calgui estar en bona forma (i no portar nens en cotxet) per poder pujar les superescales d’aquesta “magnifica” sala de lectura.
Perquè al Clot només n’hi ha una de guarderia municipal. Fa un any al meu fill li va tocar al sorteig el número 4.029, llàstima que només hi havia 6 places. I llàstima també perquè era massa tard per poder-lo matricular a cap de les guarderies privades del barri que estan tant colapsades que cada febrer ja han covert les places per començar el curs 7 mesos més tard.
Perquè al Clot hi tenim un poliesportiu. Però està a mitges, des de fa més de 3 anys està en obres, encara que els usuaris paguem el 100% … que és molt per cent.
I sobretot perquè el Clot és un niu de “merda”. Fa molts i molts mesos que cap d’aquests automòbils de Barcelona Neta (que fan tant de soroll a les onze, les dotze, la una de la matinada …) no disparen els seus xurros d’aigua i és clar, aquí no plou mai, (la culpa és del canvi climàtic ja ho sé).
Als voltants dels encants s’hi han fet rates. I a tots els carrers del barri, hi ha una acumulació de porqueria que està agafant límits sorprenents. Cagarros de gos i de gat, pixats, brutícia, restes de brossa, olis, xiclets, menjar, deixalles, papers, plàstics, …
Especialment les merdes i els pixats deixen un rastre permanent de brutícia i pudor, tant, que fa fàstic passejar, i sobretot has de vigilar cada pas que no caiguis, o els nens que no toquin, … ai uix !!!
Un dia d’aquests la iaia Paquita caurà. I és que hi ha gent marrana.
Aquest matí m’he topat amb el mateix cagarro empastifat que fa una setmana que intento evitar.
També he trobat davant de casa una rentadora descomposta en 4 parts, totes perfectament col·locades a cadascun dels 4 arbres d’aquí al davant. Si jo fons en Juanjo Sáez diria que algun veí artista està fent les seves creacions al carrer perquè tots en gaudim.
Haurem de canviar de barri, el nostre no és prou turístic i al nostre ajuntament de dretes esquerres no li interessa perquè no té imatge.
Si marxem al barri del costat (4 carrers més enllà) tindrem escoles precioses, carrers nets, places amb arbres, un fantàstic poliesportiu a punt de créixer, i … imagina … una biblioteca.
O canviem de poble, no Tak? … Barcelona me mata.
tak
