EL PLAT DE SOPA

Per si us vau quedar a mig vers

en aquestes festes nadalenques,

aquí us el deixo escrit

i us desitjo un 2009 feliç.

I va dir, diu:

–Llegiu-lo al vostre fill que segur que riu.

 

EL PLAT DE SOPA

Per peixar-li a un noi la sopa

que la volgués menjar,

aquí va un conte de mare

tal com xic me’l van contar.

I va dir, diu:

–Cullerada a dintre el niu!

 

Veus aquí que una vegada,

tot guardant el bestiar,

un vailet ros les menjava

les sopetes del bon pa.

I deia, da:

–Són més bones que el cel clar.

 

Veu venir el bou i la vaca,

per les sopes ensumar;

com l’herbeta era glaçada,

les que queien van llepar.

I va dir, diu:

–Les que caiguin, engoliu!

 

Mentrestant el llop s’acosta

i el vedell se’n va emportar;

quan la vaca se n’adona,

ja se’n posa a braolar.

I deia, da:

–Per sa boca passarà !

 

–Senyor llop (el nen li crida),

tinc sopetes per dinar;

si torneu el meix de pressa,

també vos n’heu de tastar.–

I va dir, diu:

–Són calentes com l’estiu.

 

Quan el llop això sentia,

ja comença a recular,

ja s’asseu sobre les potes

esperant tan bon menjar.

I deia, da:

–Quina olor més casolà !

 

–La primera cullerada

és pel llop que va pecar,

la segona pel vedell

que no es para de gratar.–

I va dir, diu:

–Fem el ventre bon caliu!

 

Després ve el bou i la vaca

pel disgust que van passar,

i per fi el vailet es menja

les que els altres van deixar.

I deia, da:

–He fet parts com bon germà !

 

Com que veu que encara el miren,

va partir-los el berenar;

més en lloc de dues pomes,

capses d’or hi va trobar.

I va dir, diu:

–Sarronet, ets ben joliu!

 

Així que obre la primera,

amb sorpresa en veu saltar

unes blanques estovalles

que es guarneixen de menjar.

I deia, da:

–Feu el bé, que bé us serà !

 

En obrir-ne la segona,

féu el llop desencantar,

qui se’n torna un galan príncep

molt humil i cristià .

I la mare va dir, diu:

–Cullerada a cullerada,

la panxeta veig que et riu!

 

Aquell qui es parteix les sopes

amb el bons i amb els malvats,

posseint el que li falta,

deixa els llops desencantats.

 

Josep Pijoan, Barcelona 1947 (1era edició de 1906)

2 comentarios en «EL PLAT DE SOPA»

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.