La vida misma

Estem de moments «històrics» fins a la falç!

A jutjar pel que solen escriure els principals diaris sobiranistes: La Vanguardia, l’Ara o la televisió de Catalunya TV3, els catalans de l’era actual portem al damunt més de cinc-cents anys de història; tot i que segons els nostres comptes en podem haver viscut trenta, cinquanta o vuitanta. Sí, vostès no ho saben, vostès no ho volen acceptar, però viuen en un lloc, en un país i en un moment que només es defineix per una sola paraula: «històric». Aquest és l’adjectiu en que s’emperifolla qualsevol acte, declaració, entrevista o gest «simbòlic» (categoria que també vostès ignoren) i que dóna lluentor a la seva vida. Quan el dia de demà vostès estiguin a punt de dinyar-la, a punt de ser transplantats, a punt de que els ruixin amb un esprai de cel.lúles mare que els hi allargui la seva existència històrica o en el precipici mateix que separa el cim de la Pica d’Estats d’una mort segura; doncs fins i tot en aquest moment, vostès tindràn una oportunitat inexistent per a qualsevol ciutadà català dels darrers mil.lenis…

Deportista-Ir-en-bicicleta-es-_54420860518_51351706917_600_226Vostès no seran com ells, tindran un blindatge especial en la seva ànima, vostès hauran viscut un periòde «històric», sense més, ni es plantegin qualsevol altra conjuntura: hauran estat els testimonis i agents «actius» en l’escriptura novel.lada de la Catalunya dels inicis del segle que fa vint-i-un. Hem acabat, tots, fins a l’Institut d’Estudis Catalans del terrible adjectiu. Aquesta generació de poderosos catalans convergents, amants de les daines de pèl i de les que duen calces, amants de la xiruca amb doble fons andorrà i incommensurables protectors de la pàtria, pixasenyeres i vividors dels mitjans de comunicació ens tenen les trompes d’Eustaqui de la mentada parauleta, perdó, mot escaient, de qualsevol informació.

1415616131602Que l’Artur Mas prengui ínfules és història, que la Joana Ortega, la del curriculum falsificat, es planti davant la càmera de La Vanguardia amb bicicleta i xandall de pija poligonera, que en Duran i Lleida  faci una conferència, que en David Fernández de la CUP s’abraci (problema amb la figura paterna pel mig) amb l’Artur Mas com si fossin dos almogàvers a Neopatria o que el president signi amb una ploma Inoxcrom una declaració amb la que Rajoy s’eixuga l’entrecuix és: «història», toma ya!!  (sorry pel barbarisme).

También puede gustarte...

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.