A la recerca de les reliquies de Sant Jordi (1) per Lluís Jordà

Sant Jordi un sant popular, però d’hagiografia discutible

Davant els dubtes que generava la història del seu martiri, repetidament mort i ressuscitat. El Papa Gelasi, sabedor de l’extraordinària popularitat que havia pres el sant per tot orient, va decidir l’any 496, considerar apòcrifa la història del relat del martiri de Sant Jordi,  però mantenir, malgrat tot,  la seva santedat, etzibant la frase següent: « Jordi serà un d’aquells sants venerats pels homes, els actes del qual només coneixerà Déu ».

Père I i els seu fill Jaume I, afavoriren la seva devoció arran de la creixent participació del sant  en moltes de les conteses bèl·liques que es produïen a Terra Santa i als nous territoris incorporats a la Corona d’Aragó.Països com Anglaterra, l’antiga Corona d’Aragó, Portugal, Bulgària, Malta, Georgia,  Sèrbia… el tenen per patró. El seu símbol, la creu vermella sobre fons blanc.

El sepulcre de Sant Jordi

Sant Jordi fou enterrat a la ciutat de Lydda, d’on era originària la seva mare. En els primers temps del cristianisme, segle IV, damunt del seu sepulcre es bastí una església (350 d.C) que fou objecte de continuat pelegrinatge, almenys a partir del segle V.La ciutat de Lydda  (Diòspolis, actual Lod) fou coneguda també a partir del segle VI  com Hagio Georgiopolis, en honor del sant. Diu la tradició que durant la segona croada, Ricard Cor de Lleó va ser ajudat  per Sant Jordi en  la batalla per reconquerir Lidda i Jaffa. L’antiga església de Sant Jordi, destruïda per Saladí, fou reconstruïda pels croats en agraïment a l’ajut obtingut pel sant. 

Ricard Cor de Lleó estengué per occident l’admiració i culte  per Sant Jordi, quedant vinculat des d’aleshores als ideals de la cavalleria. Fins aquell moment era un sant gairebé desconegut del tot a l’occident europeu .La sorpresa del croats va ser gran quan van saber, que un sector de musulmans havia servat el culte a  sant Jordi , l’anomenat khidr o cavaller verd, malgrat ser un culte malvist per molts  musulmans ortodoxes.

L’església de Sant Jordi de Lod

L’església actual de Sant Jordi, després de continuades destruccions, fou erigida  de nou, a finals del segle XIX, en el mateix lloc on havia existit l’anterior, amb el permís concedit per  les autoritats otomànes al Patriarca de l’església ortodoxa grega  de Jerusalem, Ciril II (1871). El sepulcre de Sant Jordi  que es troba en aquesta església, està ubicat  a la cripta que hi ha sota l’altar major.

Les seves restes, però, ja havien estat recollides en un moment anterior, fins ara desconegut, però segurament coincident amb la invasió persa del segle VII o potser a causa de la  immediata ocupació de Terra Santa pels musulmans…
Els bizantins,  alehores,  repartiren  les relíquies de les despulles  del sant per diferents regions del seu imperi. O almenys, això, és el que ens fa creure la tradició…

Iniciem el cicle de col·laboracions del professor Lluís Jordà historiador, viatger, descobridor i divulgador

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.