A la recerca de les relíquies de Sant Jordi (2) per Lluís Jordà

Sant Jordi d’Alta-Riba (Estaràs) La Segarra

Dins l’església d’Alta-Riba (Estaràs),  es conserva la relíquia de Sant Jordi més antiga de Catalunya. Aquest municipi al segle XI-XII estava incorporat al comtat d’Urgell. Aquesta església té també l’advocació  a Sant Jordi més antiga de Catalunya, sembla que  vingué motivada per la“intervenció” del sant en  favor de les tropes del rei d’Aragó Pere I,  durant  la batalla d’Alcoraç, l’any 1096. (Osca)

La dedicació  d’una església a Sant Jordi, el segle XI o a principis del Segle XII, era tota una novetat a l’època. El primer reconeixement regi del sant es produeix l’any 1201, moment en el que Pere I  de Catalunya (II d’Aragó), crea l’orde religiosa i militar de Sant Jordi d’Alfama. El culte a Sant Jordi va començar a estendre’s de manera significativa per Catalunya arran de les croades.

Des de l’edat mitjana es venera en aquesta església la relíquia de Sant Jordi. Durant la  visita pastoral a Alta-riba, del dia 21 de gener de  2012, el bisbe de Solsona, Xavier Novell, decretà que la relíquia de Sant Jordi, custodiada provisionalment a l’Església de Sant Pere de Santa Fe, retornés de forma definitiva a Alta-riba. Aquell mateix dia, el bisbe va beneïr solemnement el reliquiari de plata, que va cedir  l’Associació d’Amics del Castell de Sant Miquel d’Alta-riba, per tal de custodiar i  venerar  la relíquia de Sant Jordi de forma definitiva a la seva església.

La relíquia és un petit fragment d’os procedent, potser, d’una falange. Per la diada de Sant Jordi a Alta-riba, es venera la relíquia i es canten en català els Goigs tradicionals corresponents a una edició de l’any 1680. A l’aplec es troba tota la gent de la  contrada i es comparteix,  a l’acabar la missa, coca beneïda i vi dolç  en honor de Sant Jordi.

Sant Jordi d’Alfama, ordre militar catalana (1261)

El rei Pere I, (el catòlic),  fundà aquest orde militar amb l’objectiu de defensar i protegir la zona sud de la costa catalana, molt despoblada a l’època i sovintejada per pirates musulmans d’Espanya i del nord d’Àfrica. La fundació va tenir com a  condició que els cavallers aixequessin  una fortalesa convent i un hospital en un indret molt exposat al risc, al peu del Coll de Balaguer, per atendre i protegir els viatgers. (Baix Ebre)

El castell actual és fruit d’una remodelació completa que es va fer a partir del segle XVII. L’orde de Sant Jordi,  mai va tenir una gran expansió. Va entrar en declivi a partir del segle XIV, malgrat els intents de Pere III per revifar-la, finalment, va quedar incorporada a l’orde de Montesa per desig del rei Martí I.

Iniciem el cicle de col·laboracions del professor Lluís Jordà historiador, viatger, descobridor i divulgador

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.