A la recerca de les relíquies de Sant Jordi (3) per Lluís Jordà

Recau en Jaume I, l’expansió de la devoció a Sant Jordi per tots els nous països que es van  anar integrant a la Corona, considerava que aquest sant l’havia ajudat en les seves conquestes territorials. El Regne de València el va prendre per patró. L’increment de la devoció de Sant Jordi comportà un major interès per obtenir relíquies d’aquest sant. Les cases  reials europees, així com la d’Aragó, es convertiren en fervorosos col·leccionistes de relíquies. Fou durant la conquesta de Ciutat de Mallorca:«…segons que els sarraïns nos contaren, deien que viren entrar primer a cavall un cavaller blanc ab armes blanques e açò deu ser, nostra creença, que fos Sent Jordi». Pere III va crear a València una companyia de ballesters sota el patronatge de Sant Jordi. El Centenar de la Ploma.

Els almogàvers

Roger de Flor, quan organitzà la Gran Companyia Catalana, (nom oficial  dels almogàvers), va posar els seus quatre mil almogàvers sota la protecció de la bandera  de la Creu de Sant Jordi. Abans de cada envestida al camp de batalla, els combatents s’unien en un sol crit: “Aragó i Sant Jordi!”. Arran de l’assassinat de Roger de Flor l’any 1305, els catalans inicien una guerra total contra els bizantins, el seu periple els durà finalment a posar-se l’any 1310 sota les ordres de Gualter de Brienne, duc franc d’Atenes.Quan el duc deixa de pagar els almogàvers, aquests s’enfronten contra la cavalleria francesa al camp del Cefís, el 15 de març de 1311. La derrota franca és total, Gualter mor al camp de batalla. Els catalans queden senyors dels ducats d’Atenes i Neopàtria, que durant gairebé un segle restaran sota el seu control.

Sant Jordi de Livàdia

La vila i castell de Livàdia, a mig camí entre Tebes i Delfos, al cor del Ducat d’Atenes, quedaren també sota control català. La  preuada relíquia del cap de Sant Jordi es trobava, almenys des de la fi de la quarta croada, dins  l’església  de Sant Jordi del castell de Livàdia. Les relíquies no tenien només valor religiós, sinó que també prestigiaven l’indret on eren acollides i eren objecte de profunda devoció. Si a més existia pelegrinatge,  representava un addicional interès econòmic per a l’indret que reguardava les relíquies. Els reis catalans van tenir coneixement que la testa de Sant Jordi es custodiava a Livàdia. Per Pere III  l’obtenció del cap es va convertir en un objectiu gairebé obsessiu.

Continuem  el cicle de col·laboracions del professor Lluís Jordà historiador, viatger, descobridor i divulgador

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.