El silenci dels delinqüents nacionalistes catalans.

El nostre blog, des de l’any 2006, ha dut a terme una labor de publicació i denúncia de la corrupció a Catalunya i on aparegués. Especialment sagnants han estat els cassos vinculats a la dreta catalana en el centre de la qual hi ha Convergència i Unió o diguem-li ara PDECAT, sense descartar els senyors i senyores d’Unió. Hi hem publicat força. No sempre ben rebuts, algunes vegades estomacats, pel fanatisme propi dels escolanets, que la santa mare dreta catalana, va escampar i també finançà per tot el territori. En el cas concret que ens ocupa, el Cas Palau de la Música, n’hi ha hagut de tots colors. Hem estat amenaçats literalment per Daniel Osácar. Replicava als parlamentaris que li exigien respostes sobre la destinació de fons del Palau de la Música i que van prendre el camí d’una fundació de Convergència i Unió. Així de segur, teatral i ferm. Cal veure el que et fa canviar treballar per a “un país”.

La Fundació Trias Fragas va ingressar en el seu moment, periòde 1999-2007, uns escassos 650.000 € en concepte de convenis varis. Com, per què i a on? La sentència de 20 d’abril ho aclareix, però aquí, a la terra indepe d’escudella els mitjans afins al poder convergent hi han passat de puntetes. El PSC ha demanat que Mas doni explicacions, però Mas es dedica a dir que els metges suporten la sanitat amb el seu baix sou. Potser no recorda haver d’entrar al Parlament amb helicòpter gràcies a les seves retallades.

Carulla, nom de caldos i més coses…

Afanyats pares i mares d’alumnes de l’Orfeó Català que es sentiren estafats van manifestar-se envoltant el Palau de la Música dos dies després d’esclatar l’escàndol. En l’entretant CiU va maniobrar i va acabar col·locant a una persona directament vinculada a la exburgesia catalana com  Mariona Carulla membre d’una “prestigiosa” i famosa família de la ceba relativa, coneguda pels seus triomfs empresarials a base de gallines. Els Carulla, fins llavors mecenes del catalanisme i creadors del grup Gallina Blanca, van saltar a les pàgines de la corrupció en ser acusats de delinquir evadint la suma de nombroses operacions internacionals en paradisos fiscals. Recentment l’Audiència els ha exonerat de tals càrrecs assegurant en la sentència que no s’han pogut “comprovar l’existència voluntària de delicte”. I Mariona Carulla va reconduir amb habilitat la gestió de l’entitat de tal forma que el Palau de la Música, com a acusació del cas de corrupció, es persona actuant contra Lluís Millet, però no així contra Convergència i Unió quan era evident al sumari que s’havien embutxacat 3,5 milions d’euros.

Manuel Trallero un periodista que molestava. Un llibre imprescindible.

És l’autor del llibre “Música celestial” i és de fet l’única persona que fins el 2018 havia entrevistat a Millet. En aquest llibre queda palesa la relació entre el Palau institució, Millet, Convergència, el PP i empreses constructores. S’evidencia la periodicitat en la qual Millet i Aznar contactaven, però casualment, un jutge va descartar la possibilitat d’investigar que la FAES catalana també es finançava vía Millet-Palau de la Música. La premsa va fer un buit important al seu llibre i la judicatura va mirar per la finestra.

El treball de Trallero és exhaustiu. No es queda en detallets, desgrana perfectament la figura dels Millet, cent anys vivint al Palau. Descriu com el PSC contempla la conversió de Barcelona en un parc turístic i com el govern central va trasvassar 3.000 milions d’euros al Palau mentre es jugava a “fer veure” que Aznar era territori “enemic”. El llibre posa en evidència com la societat catalana pren el rumb fosc de la barreja de gestió privada i pública l’any 1992. Quan acabes el llibre et demandes perquè només Ernest lluch i Félix de Azúa, a part del mateix Trallero, són les úniques veus que han dit quelcom. No deixa de ser poc casual que es detingués Millet el dia que li anaven a donar la medalla d’or de la ciutat.

La sentència del 30 d’abril de 2020…ha passat en silenci entre el COVID19

El Suprem dixit: El Tribunal Suprem ha ratificat la sentència del ‘cas Palau’, que conclou que Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) va rebre diners de l’adjudicació del PAV3 de Sant Cugat. Segons el text, la constructora de l’equipament, Ferrovial, va abonar una comissió del 4% dels 4,1 milions d’euros de l’import de l’obra, poc més de 167.000 euros, dels quals va entregar el 2,5 % a CDC (104.400) i l’1,5% (62.640) a Fèlix Millet i Jordi Montull per la seva intermediació. En la resolució queda ‘acreditat’ que, ‘com a mínim’, CDC va rebre de Ferrovial diners de quatre adjudicacions d’obra pública, una d’elles l’equipament santcugatenc. El Suprem confirma així la condemna de l’Audiència de Barcelona a 9 anys i 8 mesos de presó i multa de 4,1 milions d’euros al que va ser màxim responsable del Palau de la Música, Fèlix Millet, i a 7 anys i 6 mesos de presó i multa de 2,9 milions d’euros al també exresponsable de l’entitat Jordi Montull. Els magistrats ratifiquen també que tots dos hauran de retornar al Palau 23 milions d?euros que van desviar en benefici propi. A més, el Tribunal també confirma el comís de 6,6 milions d’euros a l’antiga Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) pel que considera guanys obtinguts per tràfic d’influències. Per contra, rebaixa la pena a l’extresorer de CDC Daniel Osàcar, a qui absol de tràfic d’influències, i a Gemma Montull.

I ara fan com aquell que no ha vist ni ha dit res. La connivencia entre CiU i les FAES d’Aznar, l’impuls de les màfies locals afanyant-se a quedar-se el pastís turístic…per exemple l’hotel de davant del Palau de la Música, vinculat a Millet i Montull, les amenaces de mort a Itziar González consellera municipal de Ciutat Vella. L’aparició en escena del Partit Independentista de Pilar Rahola i Angel Colom finançats per Millet amb 75.000 euros que Colom va jurar tornar a terminis… el paper dels Carulla, les relacions entre FAES-Aznar i la dreta pujolista. Els silencis del PSC. Hi ha molt a aprendre del cas Palau i la música no sona bé. Sempre els hi podrem recordar veritats que la sentència ha confirmat i ho fem amb alegria tots aquells que hem alçat la veu per denunciar que els primers patriotes son els primers miserables. I parlant de patriotes encara no he escoltat a Turull demanant perdó pels fets ja que ell sí tenia càrrecs en la CiU de l’època i acompanyava somrient a Osàcar als jutjats junt amb un noiet que prometia molt i que està en el laberint judicial, un tal Oriol Pujol. De tota manera la llegenda diu que els dossiers sobre Juan Carlos que té Pujol el protegeixen, però cada cop menys ja que a Madrid atacar Joan Carles I comença a ser un esport i una estratègia per a reforçar a Felip VI.

 

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.