A la recerca de les relíquies de Sant Jordi (4): On era el cap de Sant Jordi? per Lluís Jordà

Pere terç, el coleccionista de relíquies devot de Sant Jordi

Entre els anys 1354 i 1409, consten a la cancelleria reial, més de vint documents que fan referència a l’interès de la casa reial catalana per obtenir aquesta preuada relíquia de Livàdia. El 5 d desembre de 1354, Pere III envia una missiva a Ramón Bernat de Sarbou (Vicari general del ducats grecs) i a d’altres personatges, per tal que donessin instruccions a Frederic d’Aragó Randazzo, duc català d’Atenes, per aconseguir el cap de Sant Jordi que estava al castell de Livàdia. L’afany, reiteradament frustrat del rei de fer seva la testa de Sant Jordi, va fer que la demanés sovint al llarg de la seva vida, sense èxit, a diferents personalitats vinculades a la cort.

La mort de Frederic II de Sicília l’any 1377, va fer que Pere III exercís sobre els ducats catalans de Grècia un control directe.  Aquest domini sobre els ducats grecs va revifar la voluntat reial d’obtenir la relíquia de Sant Jordi. L’any 1382  el rei  nomena un destacament de l’orde de Sant Jordi amb l’objectiu de protegir el castell de Livàdia i les relíquies allà preservades. Però poc després de la mort de Pere III, els ducats catalans de Grècia canvien de mans…

 

Fi del ducat català d’Atenes

L’any 1388 el ducat d’Atenes, un any després de la mort de Pere III, va passar a mans de la familia florentina Acciaiauoli, acabant amb el domini català existent des de 1311. Tot apunta que un capità del castell de Livàdia, un gascó, Bertranet de Mota, s’havia endut el cap de Sant Jordi i volia vendre la reliquial per treure’n profit econòmic.
Coneixedor Joan I, (el nou rei), l’any 1393 d’aquesta nova, va demanar al seu germà Martí, aleshores rei de Sicília que fes el possible per obtenir la reliquial, assabentat com estava de l’interès mostrat també per Ricard II d’Anglaterra: “cal que el cap vingui a parar a les nostres mans I no pas a les de cap altre príncep”. Però l’any 1395 Joan I era mort i el cap de Sant Jordi s’havia tornat a fer esmunyedís…

I va passar a l’illa d’Egina

L’illa d’Egina, està situada al golf Sarònic , a uns 20 Km. al sud del port d’El Pireu (Atenes). Egina, després de la caiguda dels ducats d’Atenes i Neopàtria va quedar sota el control d’un noble d’origen català, Aliot de Caupena, que l’havia obtinguda, amb tota probabilitat, per un enllaç matrimonial. Aliot de Caupena, va obtenir també, el cap de Sant Jordi que estava en possessió de Bertranet de Mota i se l’emportà a Egina.  Aliot el va comprar o el va prendre? Mai ho sabrem!

El rei Martí I, l’any 1399, successor de Joan I i fill de Pere Terç, va saber que el nou propietari de la relíquia era Aliot de Caupena, senyor de l’illa d’Egina. Martí, amb la voluntat d’obtenir la testa de Sant Jordi, es va posar en contacte amb el seu fill Martí el Jove, rei de Sicília perquè un súbdit seu Joan Poyllo, amic d’Aliot fes tot el necessari per adquirir-la. Notícies vagues simultanejaren, fent creure a Martí que el veritable cap havia estat lliurat per Bertranet de Mota a l’emperador bizantí i es trobava a París. Aquesta nova fou desmentida, el cap autèntic era a mans d’Aliot.
Martí va escriure’l dient que el recompensaria per la seva adquisició, cosa que reiterà quan s’assabentà que l’any 1409 el volia visitar a Barcelona. Però Aliot no va venir a Barcelona i Martí va morir …

Antiga ubicació del castell i la ciutat Paleo Chora a Egina

Continuem  el cicle de col·laboracions del professor Lluís Jordà historiador, viatger, descobridor i divulgador

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.