A la recerca de les relíquies de Sant Jordi (5) per Lluís Jordà: Vènecia i la troballa.

A Venezia?

Els venecians  com molts altres pobles de l‘edat mitjana eren  també uns grans col·leccionistes de relíquies. L’any 1462 el Senat venecià considerà necessari davant l’amenaça turca protegir les relíquies de Sant Jordi, que encara es trobaven a l’illa d’Egina,  motiu pel que es decidí acollir-les a la metròpoli. La relíquia del cap de Sant Jordi després d’una fastuosa recepció, quedà definitivament dipositada a la basílica de San Giorgio Maggiore, el dia 13 de desembre de 1462. Però l’any 1797, la República de Venècia deixà d’existir i el monestir benedictí fou transformat en quarter d’artilleria de l’exercit francès…i la relíquia va desaparèixer…. O no?

Qui era Kennet M. Setton?

Llicenciat en història per la Universitat de Boston i doctor per la Universitat de Columbia, fou un expert  medievalista, especialitzat en el món de les croades i dels estats francs de l’imperi bizantí. Pubicà entre moltes obres, un documentat llibre sobre el domini català  en el ducat d’Atenes se Durant el segle XIV. Aquesta aproximació al món medieval, feu que el professor Setton conegués diverses llengues, apart de l’anglès, a fi i efecte d’aproximar-se de manera directa a les fonts, com l’italià, francès, alemany i català. Fou membre des de 1958 de la secció històrico -arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Ara que us he fet aquesta semblança del senyor Setton…Què té a veure amb la relíquia del cap de Sant Jordi?

Assegut Kenneth M. Setton amb el grup d’estudis bizantins.

Recercant la reliquia

Coneixedor  Setton de la història de la relíquia de Sant Jordi, va voler saber quin havia estat el seu destí final, un cop el convent de San Giorgio havia estat desafectat i convertit en quarter de l’exèrcit. Havia estat espoliat durant anys, des de principis del segle XIX, i relíquies, manuscrits, llibres i un gran nombre d’obres d’art s’havien perdut. L’any 1951 el comte Vittorio Cini va adquirir tot el conjunt conventual gairebé en ruïnes i el va restaurar de manera integral. És  en aquest context, que a principis dels 50, Setton va visitar per primer cop l’església de San Giorgio, trobant tres monjos davant  l’altar  homònim. Els va preguntar si sabien quelcom de la relíquia de Sant Jordi. La ignorància era total. Repetí la visita els anys 1959 i el 1961, sempre preguntant, sempre sense resultat… L’any 1971 ho va tornar a intentar, va demanar als monjos, apel·lant al seu bon sentit, si tenien algun custus reliquiarum. Finalment el van adreçar  a un jove i diligent monjo, el pare Tarsicio, qui amb bona voluntat  va regirar  l’armari de relíquies, res…Mostrant-li altres relíquies, va veure la decepció al rostre de Setton, aleshores es va adonar que en un prestatge superior,  difícil d’abastar hi havia, barrejades, més relíquies. Dins un reliquiari de fusta va aparèixer un crani, encerclat amb una cinta d’or i una inscripció en grec del segle XIV, crani de Sant Jordi

Continuem  el cicle de col·laboracions del professor Lluís Jordà historiador, viatger, descobridor i divulgador

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.