Barcelona,Bcn,Fotografía,fotosjordiakme,FotosOusFerrats.com,La vida misma,Olympostal

Potser millor que no miris cap amunt !!

Camino per la ciutat semi confinada, travesso la plaça de la Catedral buida. Dues persones i el segurata a la porta: «Solo puede acceder si va a misa y nada más, cerraremos en cuanto acabe«. Li dic que sí, que sol ser el que les hi agrada a aquests servidors de l’ordre. A la missa hi ha una vintena de participants. S’apressen a rebre el «cos de Crist» mentre disparo mirant amunt. Sempre m’ha agradat entrar en aquest fals temple i recórrer els seus decorats pretesament antics. Un fake com un altre una reconstrucció premeditada per la burgesia de la ciutat del segle XIX, el «Port Aventura» de l’època. La fascinació de Marcel Proust per les catedrals va promoure una burgesia adinerada que viatjava visitant catedrals. Fou llavors quan es constituí l’anomenada «Sociedad de Atracción de Forasteros» i al seu voltant els mateixos que la constituïren van muntar negocis hotelers amb socis estrangers. Els hi sona l’invent?

Però per a molts aquest és un decorat de la nostra vida pel que caminàvem quan els pares ens deien «anem al gòtic», dins la nostra pobresa de llibertats trobar-te en aquests escenaris, no exempts de la viscositat catòlica que bullia al teu voltant, era perdre’t pensant en què eres l’hereu d’algun comerciant o potser d’un camàlic que transportava sacs. Sempre era una millor i presumpta «arrel» que la falangista. I miro amunt la catedral força bruta a l’interior i les peces de carasses que et segueixen des de la Catedral fins a la plaça del Rei. Si mires amunt et sembla un prodigi que de les parets sobresurtin aquests éssers pedregosos dels quals et fa por tant la seva llegenda com la possibilitat que es decideixin suïcidar-se llençant-se al carrer, o simplement la seva caiguda es degui a un problema de manteniment que seria atorgat al «Madrid ens roba», per variar. Però si et cau una carassa al damunt aniràs a la vida eterna

 

 

También puede gustarte...

4 Comentarios

  1. Pilar dice:

    A més de l’escrit…per variar unes fotos espectaculars!!!!
    Gràcies Jordi.
    Com et trobo a faltar!!!!!

    1. Bekaa dice:

      Ostres! Gràcies….jo a tu també et trobo a faltar i encara em molesta més veuren’s per la quadrícula de Internet i no poder fer les nostres xerradetes.Eh!!! queden a la llista de important events of confinament pendents.

  2. Luis Arizaleta dice:

    Gracias por el reportaje, amigo Jordi, pero, sobre todo, por la remembranza. Cuando fui niño, mi familia pasaba un mes de verano en Salou y, cada año, visitábamos BCN un día, un día de nublado. Viájabamos seis personas en el 4L de mi padre, yo en el asiento improvisado del maletero. El restaurante Iruña del Borne, ECI de Plaza Cataluña y la Catedral y sus alrededores eran destinos recurrentes del paseo. Me recuerdo correteando por el templo y las callejas alrededor. Como tú te recuerdas.

    Abrazo,
    Luis

    1. Bekaa dice:

      Contra más viejos más hermanos!! por cierto mi padre compró uno de los primeros 4L de la época como buen afrancesado que era!! Otro hermanamiento más!

Responder a Luis Arizaleta Cancelar la respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.