A la recerca de les relíquies de Sant Jordi (6) per Lluís Jordà: Torna Pere Terç i apareix Elionor d’Aragó.

Elionor d’Aragó li entrega a Pere Terç el collecionista de relíquies

Pere Terç, malgrat la frustració de no aconseguir el crani de Sant Jordi, no desesperava en la seva recerca d’altres relíquies, també les de Sant Jordi. El seus anhels es van veure compensats quan la seva cosina la reina Elionor d’Aragó, esposa del rei Pere I de Xipre, li va fer arribar el 13 de desembre de 1377 un extraordinari present… La ma i braç dret de Sant Jordi. Per fi el rei tenia una relíquia de Sant Jordi. El 23 d’abril de 1378 fou presentada en processó solemne a Barcelona.

Ja sabem que Pere III el Cerimoniós era un devot col·leccionista de relíquies, però  les que més desitjava eren les de Sant Jordi, patró dels seus reialmes. La seva cosina Elíonor, filla de l’infant Pere d’Aragó, fou reina consort de Xipre, esposa de Pere I de Lusignan. Quan la reina Elionor va enviduar, les relacions amb el seu fill Pere II de Xipre, no van ser  bones. Potser per això, Elionor, gairebé d’amagat, va regalar al seu cosí una de les relíquies més preuades  que pertanyia als monarques xipriotes; el braç dret de sant Jordi. La reina Elíonor, surt esmentada per Jaume Roig en l’Espill, per Francesc Eiximenis en lo Crestià i  Bernat Metge en Lo Somni. El treball d’orfebreria ha estat atribuït a Pere Bernès, argenter de Pere III. En un extrem trobem a una banda l’escut del monarca i a l’altra el de la reina de Xipre, que conté les armes dels reis xipriotes i les del desaparegut regne croat de Jerusalem, del qual els Lusignan eren hereus nominals.

 

Relíquia de Sant Jordi a la Catedral de València

La relíquia del braç i la ma dreta de Sant Jordi, regal d’Elionor d’Aragó, reina consort del rei de Xipre, conservada dins d’un braç de plata, és una de les reliquies més preuades de la catedral de València. Era una de les moltes reliquies que eren de propietat reial i procedia de la capella del palau dels reis d’Aragó. La reliquia del braç  i ma de Sant Jordi  fou cedida a la catedral de València per Alfons el Magnànim l’any 1437.  El rei la va deixar com a fiança pel deute contret amb el capítol catedralici per fer front a les despeses de les guerres d’Itàlia. Mai la va tornar a reclamar, ni tampoc va retornar els diners. La reliquia va passar aleshores a formar part del tresor de la catedral. L’any 1936, la catedral de València fou assaltada i espoliada, però el braç d’argent es salvà, com també la reliquia del Sant Graal.

El sant Jordi d’Alcoi

València mudà de patró, abandonà Sant Jordi per Sant Vicenç Ferrer, però diversos indrets del País valencià mantingueren la devoció a Sant Jordi. La ciutat d’Alcoi que té per patró Sant Jordi, va demanar a la catedral de València, un fragment de la relíquia de la ma i braç d’aquest sant. De la mà, l’any 1832 se’n va extraure un dit per a Alcoi. La relíquia es guarda a l’interior de l’església de Sant Jordi d’Alcoi, patró de la vila d’Alcoi.

Un comentario en «A la recerca de les relíquies de Sant Jordi (6) per Lluís Jordà: Torna Pere Terç i apareix Elionor d’Aragó.»

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.