El cadirat amagat de Santa María del Mar i un matí de febrer de 1974…

Passejo per la Barcelona antiga un dia de maig de l’any 2020 i sé que el nostre especialista Lluís Jordà no ens deixarà anar a dinar sense descobrir-nos quelcom de nou. Dormen en els calaixos de les diapositives dels anys 70 les preses de Santa María del Mar que  vam fotografiar. No ho puc suportar, m’aixeco, vaig a l’arxiu i després de mitja hora apareix un matí de febrer de 1974 en que el meu company d’escola i amic ,LLuís, em demanà fer-me càrrec fotogràfic de les seves reflexions sobre edificis enblemàtics o desapareguts. Però avui, un dia de maig de 2020 encara que entri per cinquantena vegada a la meva vida a la basílica del mar sé que anant amb ell encara descobriré molt més… i efectivament!

El cadirat rònec, deixat en racons foscos de l’església et sorpren. Sort que per a la tècnica fotogràfica d’avui els recons sense llum ja no son secrets. I et sorpren pensant en els segles que duen allí aquestes figures del cor que acaben impressionant-te. I sóc a casa revelant les imatges en digital quan en Lluís em fa arribar un text investigatori del Dr. Joaquím Graupera de la Universitat de Barcelona / Amics de l’Art Roma?nic. Institut d’Estudis Catalans i d’ell els hi extracto auqestes notres que encara ens fan més meritòria la pervivencia d’aquestes escultures tallades en fusta.

 

En Lluís a Sant Pau del Camp. Reflexiu, observador i existencial. Any 1974

A l’església de Santa Maria del Mar, hi consta, a la llum de la documentació coneguda, que posseia ,al bell mig de la nau, un cor gòtic per hostatjar la nombrosa comunitat de beneficiats que tenia la parròquia. Per a la confecció del cadirat del cor de Santa Maria del Mar, també tenim documentada la intervenció de diversos artífexs en les diferents fases de la seva construcció: Francesc Gener, Llorenç Reixac, Antoni Claperos, Macià Bonafè i Enric de Birbar de Lovaina o de Brabant.

Es creia, fins a data d’avui, que aquest cadirat gòtic havia desaparegut totalment a causa de dos esdeveniments que l’afectaren severament; en primer lloc, la construccioó d’un nou cadirat a la zona de l’altar presbiterial en època del barroc (1771-1782), i en segon lloc, els fets ocorreguts el juliol del 1936, que provocaren la crema de la major part del mobiliari litúrgic de l’església. Però de fet, no es van perdre totalment, ja que part del cadirat gòtic es conserva encara in situ repartit i desmembrat en diverses capelles laterals de la basílica. Concretament, ens han arribat en bon estat de conservació 11 seients del cor baix i 3 seients del cor alt.

Per a la confecció del cadirat del cor de Santa Maria del Mar, també tenim documentada la intervenció d’un altre artífex, Enric de Birbar de Lovaina o de Bravant (Brabant). Aquest, en aquell temps, treballava com a escultor de Barcelona i vivia al carrer dels Canvis Nous.14 El 22 de març de 1436, sabem que va cobrar per obrar “dues potencies parvas” o misericòrdies 15 i se li atribueix també la confecció de les mampares del cadirat que donaven a l’altar.16 En el seu testament, datat el 4 d’agost de 1439, s’esmenta que Macià Bonafè li devia uns diners, vint florins, per la confecció d’unes imatges per Ripoll sense especificar i reconeix també un altre deute, de 70 sous, de l’obrer de Santa Maria del Mar, Hug d’Aguilar. Figures que no saps si creients o castigades en una posició sumisa i de recolliment potser impostat, potser veritable, però que per la seva posició poden fer-te patir… Però que ens serveixen per recordar un matí de febrer de 1974…

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.