El Mas del Llaurador un pueblo que murió en la guerra del 1936

He pasado tantas veces, camino de Alcañiz, por este pueblo que un dia de invierno, atraídos por su iglesia, decidimos darnos una vuelta. El silencio que acompaña al lugar donde nadie vive, las ruinas, el campo abandonado. Buscamos en una publicación comarcal y hallamos este texto:

Esta població, deshabitada des de la dècada dels 60, es troba situada en la carretera N-420 a un parell de quilòmetres de la Vall del Tormo en direcció a Alcanyís. El nucli de població pertany al terme municipal de Valljunquera però la seua església parroquial estava atesa pel capellà de la Vall del Tormo León Andia fins la seua jubilació, on hi celebrava missa cada diumenge. Els últims anys s’ha recuperat la festa major que honora Sant Joan Degollat a finals d’agost. Així les viles veïnes de la Vall i Valljunquera organitzen una jornada de convivència amb diferents actes festius: missa, menjada, jocs, ball… Els promotors de l’associació, alguns fills o nets dels antics habitants de la població, pensen que s’han d’incrementar les iniciatives populars per a conservar, millorar i donar a conèixer el seu patrimoni.
Les primeres notícies que tenim de la població daten de 1646 amb 90 veïns aproximadament i el 1787 amb 121. El 1834 la vila era un municipi independent amb ajuntament propi. Cap al 1915 José Pellicer, capellà de la població, va convertir la casa parroquial en una escola religiosa amb un internat d’uns 30 alumnes de les viles del voltant, un centre educatiu de molt prestigi. El mossén va morir tràgicament el 1936.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.