Lluís Jordà ens delecta amb l’obra i la figura de Modest Urgell (1)

Per què Modest Urgell? Sempre he sentit una passió especial per aquest artista polifacètic. Pintor romàntic per excel·lència, realista per convicció, simbolista sense saber-ho, dibuixant d’auques i ventalls, autor teatral, escriptor de narracions curtes, contes… Qui era realment Modest Urgell? En definitiva, un home de la Renaixença! Narcís Oller que el conegué i tractà, el definí així: “…llest com pocs, agradós de tracte, fàcil de paraula, ple d’idees pròpies, d’un graciós caient escèptic, i , com a home que ha viscut molt i ha rodat pel món, no menys ric d’anècdotes més o menys extraordinàries que ell relata amb molta sombra, té el nostre pintor grans atractius de causes i simpaties entre els homes i les dones: més potser encara entre aquestes.”

ELS ORÍGENS

Modest Urgell fou fill d’un acabalat comerciant de Reus. Ja de ben jove no va voler seguir la trajectòria familiar per tenir un delit extrem per la pintura i el dibuix. Va seguir classes amb Serra i Porson i després amb Ramón Martí i Alsina. (Escola de Belles Arts de la Llotja de Barcelona) Irreverent i enamorat del teatre, no va tenir fàcil la vida a Barcelona on Pau Milà i Fontanals es significà en durs atacs continuats a la seva obra i la seva persona.
L’any 1862 era a Paris estudiant a l’École Imperiale Spéciale de Dessin et de Mathématiques. Cal dir que no tothom hi tenia accés…
L’any 1867 exposà un quadre a Paris, cosa que repetí l’any 1872. El seus dibuixos de la platja de Berck, anteriors a les estades de Manet, Boudin i Lepic deixen entreveure el caràcter avançat d’Urgell cercant models paisatgístics.
La seva esposa Elionor Carreras Torrescasana, pintora com ell, l’acompanyà a França, on també exposà. (Malauradament l’esposa d’Urgell és una pintora gens estudiada i una de les dones artistes precursores a casa nostra, que desgraciadament davant l’èxit del marit optà per l’atenció al fill abandonant la pràctica de la pintura)

GIRONA (1864-1872)

Modest Urgell va viure una anys a Girona, compaginant la vida a aquesta ciutat amb viatges curts a Paris, però sempre lluny de Barcelona. Potser per la mala premsa que li havia deixat Pau Milà i Fontanals?
Sigui com sigui dirà que els anys a Girona foren “Els anys més tranquils de la meva vida”. També els més durs econòmicament, fet que el va fer arrossegar tota la vida una merescuda fama de gasiu, malgrat que a partir de finals dels anys setanta va aconseguir una posició benestant.
A la manera de Martí i Alsina que deixà un quadre per a la posterioritat que recordava els setges napoleònics de la ciutat (El gran dia de Girona), Urgell també feu la seva pròpia interpretació, però allunyada completament de la idea romàntica de Ramón Martí, fent una al·legoria dels setges distant de la imatge del camp de batalla. La seva idea passà per captar la desolació i el silenci que es percep després de la batalla, sense que hi trobem cap soldat, ni cap ferit, ni cap mort, res… a no ser un àliga que plana per l’escena. Recurs pictòric relatiu a l’emblema dels exercits imperials napoleònics!

L’obra exposada fou comprada per Alfons XII per a l’estat espanyol, formant part dels fons del Prado, si bé a dia d’avui es troba al MNAC en concepte de cessió. A Girona (Museu d’Art de Girona) hi ha una versió anterior al quadre que és actualment propietat del Patrimoni Nacional.Poc a poc va aconseguir fer-se un lloc entre els pintors preferits de la burgesia catalana, burgesia que va omplir parets i més parets amb les seves postes de sol i marines.
Amb la seva ironia característica anava repetint models i els posava per títol : “el de sempre, el mateix de sempre, altra vegada el de sempre…

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.