La comtessa de Molins i el gegant de Ventalló (1) Una vida apassionant historiada per Lluís Jordà.

On vaig sentir parlar de… la Comtessa de Molins?

Va ser gràcies a un llibret de Ròmul Sans. (1949)
L’autor diu que la informació la va aconseguir de Francesc Cargol, (a qui dedicà el llibre), capellà que fou de Sant Pere Pescador, assassinat durant la maltempsada de juliol de 1936. Però també vaig trobar després que en parlava Carles Fages de Climent, en el seu delirant llibre Les Bruixes de Llers, on feia referència a la comtessa de Molins en el poema La Dama de Quermançó. I Josep Gibert, en el seu magnífic llibre Cançons de bandolers i lladres de camí ral. i…en Joan Perucho

Estimada concurrència,
una història us vull contar.
Treta n’és d’una minyona,
que per nom es diu Teresa,
i a Sant Pere Pescador s’està…

Com un romanço de sang i fetge, així és la història de la comtessa de Molins…

Per cert mai va ser comtessa, aquest era el seu nom de guerra…

La Carmeta Pelletaire de Terrades???: Un matrimoni de Sant Pere Pescador, pertanyent a la baixa noblesa, els de Molins, volien saber el sexe del seu primogènit i conèixer el seu esdevenidor … ??La Carmeta Pelletaire, bruixota i remeiera, que endevinava el futur de les persones: els va dir:??“Tindreu una filla i el seu destí serà tan gran que molts reis la voldrien com a filla”. El matrimoni va tenir una filla, per nom Teresa, primogènita de la família de Molins. Va néixer un dia de l’any 1790 o 1792. El seu germà Bernat va néixer l’any 1800.

 

 

El pastor de Batipalmes La Teresa va perdre la mare poc després del naixement del seu germà Bernat. Aleshores, i malgrat la seva joventut, va haver d’atendre la casa i la ramada.? ?Fou fent aquests quefers, que conegué un cèlebre bandoler de la comarca, el Pastor de Batipalmas, amb qui travà per sempre més una profunda amistat.?? Joan de Teixidor, per malnom, Pastor de Batipalmas, havia estat seminarista a Girona, però els seus defectes físics, lleig, coix i geperut, l’obligaren a abandonar aquesta carrera.?? Fou després d’haver-se dedicat un temps a la vida de pastor, que es donà a bandolejar, capitanejant un grup de saltadors de camins.

La guerra del Francès (1808-1814) El país, en general, i l’Empordà, en particular, havien estat sotmesos a una profunda sotregada durant la Guerra Gran (1793-1795).? ?Ara de nou, arran del domini napoleònic de Catalunya i l’ocupació militar d’indrets estratègics per l’exèrcit francès, com els castells de Sant Ferran, el fortí de Roses o la ciutat de Girona, feren que la guerra s’estengués novament per tot l’Empordà.?? Sant Pere Pescador patí durament les conseqüències de la guerra.

Combois que venen de França Durant el primer any de l’ocupació napoleònica a Catalunya, el seu principal maldecap era l’aprovisionament de l’exèrcit. No el podien fer per mar, la flota britànica després de Trafalgar tenia el control, només el podien fer per terra.
L’antic camí ral de La Jonquera a Barcelona era l’únic camí, i el seu control militar era indispensable.
Però des del castell de Sant Ferran a Barcelona el camí era insegur, mentre no controlessin Roses, Girona i Hostalric.
Les partides i les restes de l’exèrcit espanyol atacaven de manera continuada els combois francesos.
Un cop caiguda Girona, l’exèrcit va considerar indispensable assegurar el domini complet dels voltants del camí ral.

El setge de Sant Pere Pescador (1809) Hem de cercar la veu popular per saber què passà en aquest poblet l’any 1809.
Des dels pobles propers al camí ral de França, sortien sovint partides que hostigaven els combois francesos. Sant Pere Pescador n’era un d’ells. El coronel Pierresfort, fou designat com el militar que havia d’ocupar i controlar aquesta plaça. Però Sant Pere Pescador es resistí.
Segons diuen, una noia s’enfrontà de manera valenta als francesos, era Teresa de Molins.
Durant el setge, la població civil va patir les dures conseqüències: fam, malalties, ferides en combat. El pare de Teresa emmalaltí i morí.
Els darrers defensors es protegiren amb la resta d’habitants del poble dins l’església. El coronel francès els comminà a rendir-se o morir.
Teresa de Molins fou la persona nomenada per parlamentar la rendició de la plaça amb el coronel francès que l’assetjava.

L’ardit de Teresa de Molins El coronel francès quedà impressionat en veure que la persona que pactava la rendició era una jove de disset anys que duia armes, un fusell a la mà i un punyal al cinyell. Acordà que els defensors que no estiguessin ferits i fossin menors de seixanta anys serien passats per les armes. Teresa de Molins acceptà la condició.
Quan els francesos entraren al temple, l’únic defensor no ferit era Teresa de Molins, els altres supervivents s’havien fet escàpols fora del poble a través d’un túnel.
“Ja em podeu afusellar, coronel, sóc l’únic resistent que no està ferit…”
Davant l’actitud valenta de la jove, el coronel li respectà la vida a canvi de no tornar a combatre l’emperador!

D’esforçada tindreu fama,
de valenta i bon soldat!

La devastació de la guerra La guerra va assolar Catalunya. El seu rastre deixà un país destruït i enfonsat en la misèria.? Sant Pere Pescador, arruïnada arran del setge, es convertí, com altres pobles de la comarca, en un niu de malfactors i desvagats que hi malvivien.?La supervivència era complicada en aquell entorn de pobresa extrema, en què el contraban i el robatori eren un medi més de vida.

MOLT AVIAT LA SEGONA PART !!

 

 

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.