Atenció! 2ª entrega: La comtessa de Molins i el gegant de Ventalló (2) Una vida apassionant historiada per Lluís Jordà.

El gegant de Ventalló (1802)

Un pobre matrimoni de pagès, de Sant Pere Pescador, sense fills i d’edat avançada, van tenir finalment la ventura de l’arribada d’un fill. Narcís Espriu i Fullà, així es deia el noi, era dotat d’una especial sensibilitat per a la música i la poètica, tot i ser analfabet. Era afectat d’una malaltia genètica, gegantisme, cosa que el feia, malgrat la seva natural bonhomia, diferent i rebutjat.
Convertit en pastor i allunyat de tothom, es dedicava sovint a dictar i cantar cançons, cosa que, malgrat restar marginat socialment, el feia popular.

Un dia, prenent vi a la taberna de la Malcuada, tingué un enfrontament amb un home de baixa estofa, Magí el ganivetaire. Aquest individu, volent fer-se famós, insultà i reptà repetidament al gegant. Aquest finalment entrà a la brega, matant el ganivetaire. De resultes d’aquesta topada abandonà Sant Pere i es refugià a Ventalló, poble que l’acollí i d’on en va treure el seu malnom, el gegant de Ventalló.

 

Casament de Teresa Molins Els parents aviat van voler fer fora de casa aquella jove díscola i poc complaent…La van casar amb un home ja vell, però amb una petita fortuna familiar. La nova casa era compartida amb una cunyada gelosa i envejosa, poc favorable al matrimoni del seu germà.
L’any següent va néixer un fill…

 

 

 

Mort del fill i assassinat del marit i la cunyada Com us he dit, la cunyada, sempre envejosa, li burjava l’orella al seu germà, dient-li que tenia dubtes que el fill de la Teresa fos seu…El marit, malalt de gelosia, davant la bellesa de la seva jove esposa i la seva elegància natural, recelava de la seva fidelitat.
Un dia, enmig d’una acalorada discussió en la qual el marit l’acusava de tenir amants, el fill li va caure dels braços, amb tan mala fortuna que va morir del cop. La sang del fill mort i els continuats insults rebuts feren enfollir Teresa, que prenent un ganivet assassinà amb deliri el seu espòs i la seva cunyada.
Seguidament, abandonà la llar acompanyada de la majordoma, que l’ajudà, marxant ambdues a França.
Aleshores a França ja regnava Lluís XVIII de Borbó…

LLUÍS XVII (1814-1824) Fill del rei de França , era l’hereu natural al tron. De tarannà ultraconservador i catòlic recalcitrant, volgué retornar al principis de l’absolutisme, però els temps havien canviat i la revolució francesa, amb el llarg període napoleònic, havia consolidat un altre sentiment polític.
Era sols qüestió de temps esperar la caiguda definitiva de la monarquia borbònica a França.
Teresa de Molins aconseguí obrir un saló de jocs a París, saló que segons sembla va tenir un èxit social important durant un curt període de temps, fins que l’autoritat governativa, observant que l’indret reunia gent de signe perillós, va obligar al seu tancament.  Aleshores, Teresa de Molins fugí al sud de França i s’instal·là a Perpinyà.

 

 

 

 

 

El contraban Vivint a Perpinyà, buscà noves fonts de vida, com el contraban.
El contraban li permetia entrar dintre del seu enyorat Empordà i obtenir una font d’ingressos, que malgrat tot era limitada, acostumada com estava al luxe. Els migrats beneficis del contraban no li permetien mantenir l’alt nivell de vida per ella desitjat… La seva ambició per obtenir majors ingressos, el seu contacte habitual amb trabucaires i l’anhelat retorn als paisatges d’infància i adolescència, ajudaren a convertir-la aviat en cap d’una quadrilla de lladres de camí ral.Aleshores, mudà de nom, Teresa de Molins passaria a ser coneguda per sempre més, sota el que seria el seu nom de batalla, la Comtessa de Molins.

 

Retorn a l’Empordà Quan la comtessa de Molins abandonà la Catalunya Nord i entrà novament a l’Empordà, buscà refugi en un indret segur per a ella i la seva quadrilla, ben protegit dels atacs d’altri. Sant Feliu de la Garriga, a prop i lluny a l’hora, li permetia organitzar els seus assalts al camí ral i a d’altres indrets de l’Empordà i quedar a resguard. Assaltava pairalies, masies, camins i diligències, infonent arreu temor. La resta de partides de lladres de les contrades gironines respectaven l’autoritat de la comtessa de Molins.

Juan Miguel Pérez Castaño, bisbe de Girona entre els anys 1818 i 1824, coneixedor de la fama de la comtessa, li sol·licità la seva protecció, per poder fer amb tranquil·litat el viatge fins el poble de Ventalló. La inseguretat dels camins era tal que va menester del suport d’un cap de quadrilla, a fi i efectes de no patir l’assalt d’altres lladres. El bisbe volia fer una visita pastoral a Ventalló, el dia de la festa de Sant Miquel de setembre, patró de la vila, per assistir la Missa i impartir el sagrament de la confirmació. La presència del bisbe va fer que les persones més representatives del poble i comarca fossin presents a l’acte, celebrant-se unes festes extraordinàries en ocasió de tan important visita.

La comtessa i el gegant Fou en ocasió de la visita del bisbe que la comtessa I el gegant tingueren coneixença.? Succeí en el decurs de les ballades que es feien a la plaça major. La comtessa veié trist en un racó el gegant de Ventalló. ??Gegant per què plores?? Ma senyora la comtessa, cap noia vol ballar amb mi!!! ?I amb mi, ballaries?? Amb ma senyora la comtessa aniria fins la fi del món!? Avui ballaran a la plaça la comtessa i el gegant!?? La comtessa, aleshores, feu un senyal als músics perquè deixessin de tocar el contrapàs i sol·licità, davant l’astorament general, que toquessin la Corranda Reial, ball reservat exclusivament a la reialesa.??El gegant agraït, fou a partir d’aquell moment el guarda de corps i l’ombra de la comtessa. L’acompanyava i protegia arreu…?

Dita dels vells de Sant Pere Pescador (finals segle XIX)

El dia de Sant Miquel gloriós,
varen ballar la corranda
la Comtessa i el gegant
Déu els tingui en glòria santa.

Amén

Els soldats del governador Davant la poca vergonya de la comtessa, el governador militar de Girona envià l’any 1821 un estol armat per reduir-la, però foren assaltats i fets presoners per la seva quadrilla a Vilaür. La comtessa generosa, deixa marxar dos dels oficials, per donar avís al governador que havia fet presoner el seu estol. Un dels oficials fou alliberat perquè estava malalt i l’altre perquè ja tenia data de casament, sembla que a més li va fer un regal per a la núvia, tres mil lliures i unes arracades perquè les portés el dia del casament.
Per a major vergonya, el governador es va veure obligat a pagar un alt rescat per recuperar la resta dels seus oficials presos, que sempre foren tractats per la comtessa amb cortesia.La bellesa de la comtessa impactà en el cor de dos dels oficials retinguts, que fins i tot es volien batre en un duel a sabre. La comtessa s’interposà entre ambdós i els recriminà l’acció.

I com era la comtesa de Molins? Ara que ja hem parlat de Teresa de Molins com una dona valenta i agosarada, vindria bé fer-ne un retrat.Prima, alta, de pell morena i cabells rogencs, distant, educada i amb posat aristocràtic.Sabem que era una dona elegant, molt amant del luxe.
De tota manera, el seu dia a dia, com a cap de quadrilla d’una partida de lladres, feia que anés vestida de manera masculina, és a dir: calça curta, ajustada, de color fosc i camisa de seda blanca, damunt un jec a mode de levita, també de seda verda, brodat en or. La cintura cenyida amb un gros cinturó de cuir treballat amb pedres precioses incrustades, del que penjaven dos pistoles amb encep de plata i una daga amb puny d’or, i al costat del maluc una espasa, igualment, luxosa.
Calçava botes curtes de cuir vermell, altes just damunt dels turmells, i per sobre de les botes, a mode de turmelleres, polseres d’or treballat. Les botes portaven a la talonera esperons d’or fi. Duia guants vermells, de pell, que arribaven fins a mig braç.
El cap quedava cobert amb un barret de pell negra, circular, guarnit a la seva part davantera amb tres robís.
Tenia tres cavalls, Kabir, Nenior i Belfegor… Objecte de desig de molts homes, els apartava amb violència. Als més atrevits, els havia pres, fins i tot, la vida. Les pistoles sempre carregades…

El castell de Quermançó  Aquest niu d’àligues fou escollit com a nou refugi, quan la comtessa es sentí insegura a Sant Feliu de la Garriga.
Quermançó, castell mític, propietat del comtes d’Empúries, intervingué en totes les conteses béliques que a partir del segle XVII assolaren aquesta terra.
També fou un dels reductes que els soldats napoleònics utilitzaren fins la fi de la guerra. Quan fou abandonat per l’exèrcit francès l’any 1814, fou dinamitat.
Les seves restes, encara impressionants a dia d’avui, foren la darrera morada de la comtessa de Molins.
A partir d’ara, Quermançó i la comtessa restaran units per sempre més per la llegenda.

El castell de les tenebres i l’emboscada de Figueres  Entrem novament dins el món llegendari que confon realitat i ficció. La quadrilla de la comtessa assaltà el castell de les Tenebres, cosa que suposà un esplèndid botí.
El castell de les Tenebres és un figura inexistent, almenys amb aquest nom… Ningú coneix que un castell amb aquest nom hagi existit mai!
Però sigui com sigui, amb les bosses plenes, la comtessa i la seva quadrilla camí de Quermançó decidiren aturar-se i celebrar la malifeta a Figueres.
El governador de Figueres coneixedor del robatori, va esperar que la comtessa i els seus homes entressin dins la vila, a través del Portal de Castelló, i un cop dins tancaren les portes.
Atrapats dins la ciutat i encerclats de soldats la comtessa pensà un ardit… I ràpidament llençà per un costat i l’altre el botí aconseguit al castell de les Tenebres. Els soldats de seguida s’oblidaren dels lladres i es llençaren a recollir la plata i l’or que la comtessa repartia. Així la comtessa i la seva quadrilla pogueren fugir…

?Nota.- Les muralles de Figueres foren dinamitades pels napoleònics durant la guerra del francès, als anys vint del segle XIX eren gairebé arruïnades i per tant molt difícilment es podria encerclar algú dins de Figueres…

Continuarà molt aviat !

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.