L’enigma de la desaparició de la corona del rei Suintila del Palacio Real (Madrid) explicat pel nostre historiador Lluís Jordà

Els reis visigots feien ofrena de corones règies en llaor dels sants i santes més significatius del seu regne. Eren les anomenades corones votives, fetes sovint d’or i pedres precioses per mestres orfebres toledans, a petició dels reis, nobles i jerarques eclesiàstics. Recared, el primer rei visigot que va abjurar de l’arrianisme és també el primer del que tenim constància d’una ofrena de corona votiva. Aproximadament sobre l’any 590, quan Joan de Biclar era bisbe de Girona, Recared va fer ofrena d’una corona votiva d’or al santuari de Sant Feliu de Girona. La corona devia estar penjada damunt el sarcòfag que contenia el cos del sant, en el lloc més preeminent del martyrium. L’any 672 el comte Paulus es va sublevar contra el rei Wamba fent-se coronar rei amb la corona de Recared que s’havia emportat de Girona. Després de ser derrotat per Wamba, l’any 673 la corona de mans del propi monarca visigot retornà a Sant Feliu de Girona. Aquest fet constata la importància que tenien les corones votives reials.

Altres reis van seguir l’estela de Recared i van donar magnífiques corones votives, en especial a un dels santuaris més importants del regne, Santa Maria de Sorbaces. Aquest santuari, proper a Toledo i ubicat dins el terme municipal de Guadamur, es troba actualment en fase d’excavació. Però la fama d’aquest indret li vé donada pel magnífic tresor que a mitjans segle XIX s’hi va trobar, conegut com el tresor de Guarrazar.
Arran de l invasió àrab, els monjos al càrrec del santuari de Sorbaces van amagar les joies en un indret proper. Mai van tornar a recuperar-les, van restar amagades per espai de més de mil anys fins que accidentalment van ser trobades per una família de pagesos de Guadamur, formada per Francisco Morales i Maria Pérez. La història que segueix ompliria un llibre d’aventures, sinó fos tan patètica.

A través de diverses persones interposades les corones van ser desmuntades i venudes a orfebres toledans que sense cap escrúpol les van fondre. Altres, foren venudes a França adquirint-les l’any 1859 amb destí al recent creat museu de Cluny de Paris. Entre les corones comprades per França figurava una magnífica corona règia votiva, la tan famosa corona de Recesvint que després de múltiples i atzaroses circumstàncies va tornar a Espanya l’any 1940 juntament amb cinc corones més, mercès als acords de bescanvi signats entre el general Franco i el mariscal Petain.  Un altre lot de corones va ser localitzat també aquells anys per un altre personatge de Guadamur, Domingo de la Cruz que va intentar fer el mateix que els primers venedors, destrossant gran part de les joies trobades per treure’n profit. No obstant, en aquell moment les autoritats espanyoles ja eren sobreavís de la seva existència i no es va atrevir a fer entrega de totes les peces als orfebres toledans, que ja eren vigilats d’aprop per les autoritats judicials. Finalment i a instàncies del mestre del poble va acabar fent donació a la reina Isabel II de les corones que restaven al seu poder. La monarca va concedir a canvi una pensió vitalícia al donant. Entre aquest petit, però significatiu lot de corones havia una altra corona reial, la del rei Suintila, així com una corona d’un abat anomenat Teodosi i una creu del bisbe Luceci.
A partir d’aquí comença una nova i atzarosa història.

El govern del general O’Donell i els seus ministres van creure que el lloc adient per guardar la corona votiva del rei Suintila, així com la resta de peces recuperades procedents del tresor de Guarrazar havia de ser l’Armeria de Palau Reial de Madrid. Greu error! Disposades en un vitrina de vidre on eren exposades les peces, el matí del dia 5 d’abril de 1921 van descobrir que aquesta havia estat objecte d’un robatori. Faltaven la corona del rei Suintila, així com un tros d’enreixat d’una altra corona i un penjoll del nus d’una creu.Malgrat conèixer la importància del robatori, els periòdics conscients de l’escàndol que suposava la seva desaparició, no van donar a la notícia el ressò que mereixia sortint mig d’amagat a les pàgines interiors de successos. Amagar la notícia d’aquest fet era un reconeixement del despropòsit que suposava la pèrdua d’una de les joies més preuades de la corona i la manca d’adequada protecció i vigilància.

Aquesta feta s’unia a la desaparició d’altres peces importants del patrimoni espanyol que havien anat desapareixent de manera continuada des de l’any 1918. Alguna del Museu del Prado, altres de l’Arxiu Històric Nacional. En definitiva, una mostra més del poc interès que el patrimoni mereixia.L’actuació policial subsegüent potser no va ser mereixedora de reconeixement públic, va ser un despropòsit o va amagar quelcom més important, la correlació d’interessos que hi ha via darrera aquest robatori. Un robatori per encàrrec?L’any 1925, quatre anys després del robatori, la policia sota el comandament de l’inspector Antonio Lino va interpel·lar Francisco Carvajal Ovelar, un reclús de la Cárcel Modelo de Madrid, persona que segons diverses fonts havia participat directa o indirectament en el robatori.

L’al·ludit Carvajal, davant la possibilitat de reduir condemna, va assenyalar com a responsables del robatori a dos individus, Cástor Rodríguez Acevedo, àlies el Cubano i Luís (sense cognom conegut), àlies el Inglesito. El robatori de la corona i les altres peces, segons aquest personatge, havia estat fet per encàrrec d’una col·leccionista madrilenya d’art anomenada Joaquina Marqués Sánchez. Antonio Lino fou cap de la brigada criminal de Madrid durant la República. Aquest personatge ja era molt conegut dins el món delictiu del Madrid de l’època. Joaquina Marqués actuava habitualment com a marxant i intermediària d’objectes d’art robats. La seva adreça, Santa Àgueda 2, era molt propera a la Comisaría Régia de Turismo, instal·lada per Benigno Vega Inclán, l’any 1921, el mateix any del robatori, a l’antic palau de los condes de la Puebla Maestre.

Coneixedora la policia de la seva possible participació en l’afer del robatori van procedir a interrogar Joaquina Marqués, qui de bell antuvi va negar la seva participació en el robatori.Malgrat aquesta negativa inicial i davant la insistència policial, va confirmar finalment que havia estat ella qui havia encarregat el robatori als dos lladregots que Carvajal havia incriminat. El cost de l’afer segons Joaquina Marqués, l’havia suposat després d’àrdues discussions amb els delinqüents, el pagament de més mil pessetes de l’època per tal que li fessin a la fi entrega de les joies robades. Seguidament, segons va indicar en un primer moment a la policia, va fer entrega de les joies al “senyorito” percibint a canvi mil cinc-centes pessetes.

Malgrat tot, posteriorment es va desdir del que havia confessat inculpant del robatori a un tal Carlos i a la seva germana. Aquestes contínues contradiccions van generar molts dubtes a la policia, que finalment només va poder saber que les corones havien acabat a mans d’una dona coneguda com Maria Paz, que se les havia endut a Barcelona per entregar-les a un col·leccionista que era la darrera baula de la cadena del delicte i alhora suposat cap de tota la trama. De resultes d’aquestes noves informacions la policia va fer la detenció de Juan Carlos García Ripoll i Francisco Pastor Borrell, alias el Candelas. La policia va procedir a fer un acarament de tots els participants de l’afer, però el gran nombre de contradiccions i la impressió que tots amagaven al veritable instigador del robatori va frustrar totes les investigacions. Tot induïa a creure que darrera el robatori existia un personatge important molt directament vinculat amb l’administració o el govern. Es va parlar fins i tot d’un ex-ministre d’Hisenda que era de manera simultània un gran col·leccionista d’obres d’art. Finalment es va baixar el teló del teatre reial i tot va quedar finalment darrera l’escenari. Eren temps de la dictadura del general Primo de Rivera. Des d’aleshores ençà corre la des-memòria, aspecte habitual de l’estat espanyol…

On és la corona del rei Suintila?

autor: Lluís Jordà

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.