El Crist del museu de Cervera i el globus aerostàtic de monsieur d’Arban, per Lluís Jordà

Fruit de les meves aficions de recerca de llibres de vell, va caure a les meves mans força temps enrere, un petit catàleg d’un museu, aleshores rural, el museu de Cervera. Editat als anys seixanta del segle passat, escrit de la ploma de l’Agustí Duran i Sanpere, fill emèrit de la vila segarrenca i durant molts anys director de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i creador tanmateix del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona. Tot resseguint les indicacions dels objectes allà exposats, em vaig adonar que els de caràcter religiós eren ubicats aleshores a l’antiga capella de Sant Joan, que fou antiga seu dels cavallers de l’orde de l’Hospital i era annexa a la casa Museu. Doncs bé, a l’església de Sant Joan, just en el presbiteri, a les grades de l’altar, es trobava una imatge de sant crist de bronze daurat amb creu i penya de banús que tenia una curiosa història. Segons s’esmentava a la guia procedia de l’illa de Santa Elena, morada última de Napoleó i ubicat a l’oratori íntim de l’emperador.

Longwood House. Casa de Napoleó a Santa Elena.

En morir Napoleó, un dels seus servents, s’emportà tot un seguit de records personals, entre els quals figurava aquesta imatge  de sant crist, veritable relíquia personal a ulls dels seus lacais, com si fos un tresor de gran vàlua. Posteriorment, molts anys després, la seva vídua, Margarida Brach i Porta, natural de Cervera, filla d’un raval d’aquesta ciutat, tornà a morir a la ciutat que l’havia vist néixer, deixant a la seva família tots aquells objectes que el seu marit, un dia, a la mort de l’emperador, s’endugué de Santa Elena.Això justificaria la seva posterior arribada al Museu, però…i el globus? Què té a veure amb tot això?Anem a pams!

El 23 de novembre de 1849, Monsieur d’Arban va voler repetir la gesta feta mesos abans, d’enlairar-se dins d’un globus aerostàtic pel cel de Barcelona, tot sortint de l’antiga plaça de braus de la Barceloneta,  coneguda com el Torín, avui desapareguda. Aquesta plaça era tristament cèlebre per haver originat una mala tarda de braus, els incident del dia de Sant Jaume que van portar a la coneguda crema de convents de Barcelona de l’any 1835.

 

Plaça de braus, el Torín de la Barceloneta. Inaugurada l’any 1834 i enderrocada l’any 1943

Aquest tipus de proves amenitzaven les festes de la seva època, per la qual cosa els aeronautes cobraven entrada als espectadors, talment com un espectacle de fira. L’esforçat aeronauta va voler repetir aquesta prova un dia del mes de juliol, i segons les cròniques, la plaça de la Barceloneta era novament plena, de gom a gom, amb un públic pendent de gaudir de la inusual imatge d’un globus alçant el vol i travessant l’espai de la ciutat de Barcelona.

El dia era serè, el cel d’un blau molt intens producte d’una lleugera brisa que evitava que la calitja estiuenca s’ensenyorís del càlid ambient, mantenint-se una visibilitat completa, absoluta. Els espectadors de dins la plaça estant fruïen com el millor dia de festa major, tot esperant les evolucions del globus aerostàtic que continuava amarrat a l’arena. Monsieur d’Arban des del centre de la plaça estant saludava efusivament al públic congregat, gesticulant vers el respectable amb el barret a la mà. De sobte s’adonà que s’havia girat un cop d’aire inesperat que va desplaçar violentament el globus, desplaçant-lo i fent-lo topar amb els murets de fusta que voltaven l’arena de la plaça. La brisa tot d’una s’havia esvaït i ara un fort vent la substituïa.

Monsieur d’Arban, aeronauta expert, observà amb preocupació la força del vent i el canvi de la seva orientació, ara de terra a mar, i no en sentit invers com feia una estona. S’adonà de seguida que no era el millor moment per practicar una ascensió. Intentà dissuadir la gernació congregada proposant un aplaçament de la maniobra d’enlairament. Però fou endebades, la cautela del nostre bon aeronauta no va serentesa en absolut, que va rebre per tota resposta del públic una forta cridòria. Monsieur d’Arban parlà aleshores de retornar els diners,però resultà inútil. Els espectadors havien mudat completament el seu aspecte que ara  era més propi d’un amfiteatre romà  que no pas d’un humil espectacle circense.El bo de Monsieur d’Arban, davant el panorama i observant la completa absència de força pública que el pogués assistir i tement per la seva integritat física, optà finalment, a contracor, alçar l’aparell aerostàtic.

I aquest, davant l’admiració de tothom s’anà enlairant…enlairant, però aviat i per la direcció del fort vent que bufava, alterà el seu rumb inestable,  fent-lo virar involuntàriament vers la mar. I d’aquesta manera, poc a poc, els espectadors van anar perdent la seva visió, fins que al cap de poca estona la imatge del globus fou empassada per la distant línia de l’horitzó.Mai més ningú tornà saber res del pobre Monsieurd’Arban, segurament engolit pel mar després de veure’s impossibilitat de tornar a terra, i a mercè de la força del vent. Inútils foren també les diverses temptatives de trobar les restes de l’hipotètic naufragi. A Barcelona quedà la vídua, desconsolada i en situació econòmica d’extrema precarietat, fins el punt que l’ajuntament de la ciutat se’n feu ressò, remordiments a banda, responsabilitzant-se de la manutenció de la muller de la víctima.

Fi de la història?

I ara us preguntareu que té a veure la història del globus amb la creu de Napoleó…?

Doncs bé, la vídua de Monsieur d’Arban es deia Margarida Brach i Porta, i era aquella senyora de Cervera que acabà tornant a morir a la seva ciutat d’origen i el seu marit, l’humil servent de Napoleó que un dia a la mort de l’emperador, es va emportar de l’illa de Santa Elena la imatge de crist crucificat que aquest tenia en el seu oratori i que ara forma part dels fons del museu de Cervera.

 

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.