Barcelona,FotosOusFerrats.com

Amèlia Riera: Un passeig per una obra inclassificable. Mrs. Death a la Virreina.

Amèlia Riera (Barcelona, 1928-2019) ha estat una artista realment inclassificable, inèdita amb relació al temps de creació de la seva obra. Un surrealisme allunyat dels seus coetanis i aprofundint en el fetitxe i la teatralització. Qui escriu va tenir el plaer de conversar breument amb ella, el dia en què es va fer l’acte de donació de part de la seva obra a la Biblioteca Nacional de Catalunya (gràcies, Lluís i Sílvia), parlant de les dificultats dels sistemes de gravat, insolació i treballs amb àcids en els tallers d’arts gràfiques. Malgrat la seva edat la seva mirada i les seves opinions ens van impactar. Però mai tant com en aquesta exposició amb què l’Ajuntament de Barcelona homenatja i projecta, amb magnífiques instal·lacions espacials on aflora el fetitxe, el sexe i la denúncia que li van valer el qualificatiu de necròfila i sàdica.

La seva obra no només és un tret al cap pertorbat de l’antifranquisme i la religió, també que dispara contra els arquetips utilitzats per representar les dones i la seva sexualitat, la visibilització de les relacions de poder, el disciplinament del cos. ¿S’imaginen entrar a la Virreina i trobar-se una taula luxosa, fosca alhora, i uns plats on pot degustar petites parts d’un cos? És un pròleg a un recorregut de sensacions? Potser millor visiten aquesta galeria, però veritablement en directe la sensació dels objectes és colpidora. I un surt pensant com una obra tan específica i fora de circuits no ha merescut millor tracte. Segur que a l’Amèlia se li seria indiferent. Ella va ser la primera que no va voler explicar la seva obra per respectar l’impacte a cada interactuant. Acaba el sis de novembre i els asseguro que tardaran anys o no veuran mai més quelcom semblant. Gràcies, Amèlia!

Podeu consultar el Post i la galeria d’imatges publicat el 23 d’abril 2018

Amèlia Riera: Mirades i gravats de molts mons.

I és així com avui hem celebrat el nostre Sant Jordi particular als Ous: En el marc, magnífic, de la Biblioteca Nacional de Catalunya hem estat convidats a la petita mostra de gravats de l’Amèlia Riera. Aquesta artista catalana, pintora i gravadora, d’arrel surrealista influïda per l’expressionisme figuratiu i amb una ambientació enigmàtica i torbadora, amb games de negres i formes geomètriques, la temàtica és sinistra, tal qual ho defineix la nota de l’exposició i veritablement és així. Les mostres exhibides es componen de planxa gravada i les estampacions fetes pel Taller-46 a càrrec de Joan Barberà.

L’Amèlia ens ha detallat la dificultat del gravat a la planxa, la importància d’aquesta com espai on es plasma la intenció de l’artista i com el treball complexe del color i les proves acosten, o no, a un resultat acceptat per l’artista. La seva vivesa, especialment la seva mirada, la forma de comprovar si tot estava com ella creia i la professionalitat i calidesa de la bona gent de la BNC/Imatge han fet la resta. I ens ha quedat la impressió de que la mirada d’Amèlia Riera ve de lluny, de molts llocs, de laberints creatius, de disbauxes generacionals, d’expedicions remotes, de la recerca del color perdut; però destacaria la lluentor d’algú que ha mirat a molts móns.

 

 

También puede gustarte...

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.