politica

Quan encara ens amoinava la destrucció d’Alepo:« Nous reviendrons, ô amour. »

Se’n recorden d’Alepo? Jo no i avui reordenant posts he trobat aquest de 2016. Terrible la velocitat en que el monstre de les xarxes devora l’actualitat. Què n’haurà sigut de tot allò?

M’he promès una tarda lectora sense la interferència de la «realitat» escrita a les xarxes. Però m’he entrebancat amb aquesta columna de Le Monde que em mostra una parella llegint una pared destrossada d’Alep la lletra d’una cançó de la diva libanesa Fayrouz: « Nous reviendrons, ô amour. » i la data 15-12-2016. El dia fatídic en que tot el que se supoosava es confirma.

5050031_6_098e_un-couple-d-amoureux-a-alep_0887e8965a63c34abb82ac39ee96467cAlep ja és d’Al Assad, el tirà assassí contra els que es van aixecar el rebels. Aquell noi alt i elegant conreat a universitats angleses. El seu pare va jugar al socialisme sirià per accedir al poder. Després ho va eliminar tot. Tant clar ho tenia el vell dicatador que abans de morir li va recordar el seu consell al fill: «Si en mates 20.000 governaràs més de 20 anys». I el fill s’hi va posar.La cruesa de la guerra siriana ens ha estat força amagada. Sense anar més lluny un tal senyor Putin té uns acords amb els sirians extraordinaris d’ús dels seus ports o de intervenció en les seves reserves petrolieres. Sí, Al Assad és un assassí, Putin també, ha estat el gran aliat bombardejant i debilitant més de 10 mesos als «rebels». I no cal dir la Unió Europea, aquestos desapareixen sempre.

5050032_6_bad1_des-enfants-syriens-assistent-a-une-operation_0616b5837189af5dab9af16f78bc72fdAlep era el pont que portava cap a Damasc, era el gran enclavament rebel, per això hem assistit a com es destruien els seus hospitals, els seus nens, els seus metges, la gent que quedava… ningú diu res i encara falta la gran massacrada quan entrin a caçar rebels mentre es diu que s’espera una destrucció massiva de la ciutat, eliminar totes les cases, ni que siguin en runes. És el que fan els israelians amb les famílies de palestins detinguts. Que no tinguis referències, ni quatre parets, per sempre més sense casa, sense paisatge, sense referents. Per això em dol Alep, la seva gent i la traició europea sostinguda i m’emociona saber que els rebels, molts ja morts han anat escrivint a les parets en aquestos dies darrers.

10004072_831821350167542_585698892_nNombrosos activistes van optar per deixar seva angoixa a les parets i finestres dels barris Soukari i Mashhad, l’últim reducte dels rebels. «Per veure la mare», va escriure un d’ells, amb un esprai de pintura, utilitzant una fórmula típica d’Alep. «Estima’m lluny del país de l’opressió, lluny d’aquesta ciutat que està plena de mort», va assenyalar a una altra ànima febril. Alep dol i la Siria lliure mor per a dècades.

En 2012 vam publicar un post sobre la història d’Alep

Font basada en un text de Benjamin Barthe

También puede gustarte...

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.