El Crist del museu de Cervera i el globus aerostàtic de monsieur d’Arban, per Lluís Jordà

Fruit de les meves aficions de recerca de llibres de vell, va caure a les meves mans força temps enrere, un petit catàleg d’un museu, aleshores rural, el museu de Cervera. Editat als anys seixanta del segle passat, escrit de la ploma de l’Agustí Duran i Sanpere, fill emèrit de la vila segarrenca i durant …

L’enigma de la desaparició de la corona del rei Suintila del Palacio Real (Madrid) explicat pel nostre historiador Lluís Jordà

Els reis visigots feien ofrena de corones règies en llaor dels sants i santes més significatius del seu regne. Eren les anomenades corones votives, fetes sovint d’or i pedres precioses per mestres orfebres toledans, a petició dels reis, nobles i jerarques eclesiàstics. Recared, el primer rei visigot que va abjurar de l’arrianisme és també el …

Atenció! 3ª entrega: La comtessa de Molins i el gegant de Ventalló (i 3) Una vida apassionant historiada per Lluís Jordà.

L’assalt a una masia Fou durant l’assalt a una masia, que la comtessa comença a penedir-se dels seus actes delictius. La comtessa trobà la masovera amb un infant als braços implorant pietat… De seguida recordà el seu infant i li regalà una creu que ella portava penjada al coll perquè la portés el nen. De …

Atenció! 2ª entrega: La comtessa de Molins i el gegant de Ventalló (2) Una vida apassionant historiada per Lluís Jordà.

El gegant de Ventalló (1802) Un pobre matrimoni de pagès, de Sant Pere Pescador, sense fills i d’edat avançada, van tenir finalment la ventura de l’arribada d’un fill. Narcís Espriu i Fullà, així es deia el noi, era dotat d’una especial sensibilitat per a la música i la poètica, tot i ser analfabet. Era afectat …

La comtessa de Molins i el gegant de Ventalló (1) Una vida apassionant historiada per Lluís Jordà.

On vaig sentir parlar de… la Comtessa de Molins? Va ser gràcies a un llibret de Ròmul Sans. (1949) L’autor diu que la informació la va aconseguir de Francesc Cargol, (a qui dedicà el llibre), capellà que fou de Sant Pere Pescador, assassinat durant la maltempsada de juliol de 1936. Però també vaig trobar després …

Lluís Jordà ens delecta amb l’obra i la figura de Modest Urgell (1)

Per què Modest Urgell? Sempre he sentit una passió especial per aquest artista polifacètic. Pintor romàntic per excel·lència, realista per convicció, simbolista sense saber-ho, dibuixant d’auques i ventalls, autor teatral, escriptor de narracions curtes, contes… Qui era realment Modest Urgell? En definitiva, un home de la Renaixença! Narcís Oller que el conegué i tractà, el …

El cadirat amagat de Santa María del Mar i un matí de febrer de 1974…

Passejo per la Barcelona antiga un dia de maig de l’any 2020 i sé que el nostre especialista Lluís Jordà no ens deixarà anar a dinar sense descobrir-nos quelcom de nou. Dormen en els calaixos de les diapositives dels anys 70 les preses de Santa María del Mar que  vam fotografiar. No ho puc suportar, …

A la recerca de les relíquies de Sant Jordi (6) per Lluís Jordà: Torna Pere Terç i apareix Elionor d’Aragó.

Elionor d’Aragó li entrega a Pere Terç el collecionista de relíquies Pere Terç, malgrat la frustració de no aconseguir el crani de Sant Jordi, no desesperava en la seva recerca d’altres relíquies, també les de Sant Jordi. El seus anhels es van veure compensats quan la seva cosina la reina Elionor d’Aragó, esposa del rei Pere …

A la recerca de les relíquies de Sant Jordi (5) per Lluís Jordà: Vènecia i la troballa.

A Venezia? Els venecians  com molts altres pobles de l‘edat mitjana eren  també uns grans col·leccionistes de relíquies. L’any 1462 el Senat venecià considerà necessari davant l’amenaça turca protegir les relíquies de Sant Jordi, que encara es trobaven a l’illa d’Egina,  motiu pel que es decidí acollir-les a la metròpoli. La relíquia del cap de Sant Jordi …

A la recerca de les relíquies de Sant Jordi (4): On era el cap de Sant Jordi? per Lluís Jordà

Pere terç, el coleccionista de relíquies devot de Sant Jordi Entre els anys 1354 i 1409, consten a la cancelleria reial, més de vint documents que fan referència a l’interès de la casa reial catalana per obtenir aquesta preuada relíquia de Livàdia. El 5 d desembre de 1354, Pere III envia una missiva a Ramón …

A la recerca de les relíquies de Sant Jordi (3) per Lluís Jordà

Recau en Jaume I, l’expansió de la devoció a Sant Jordi per tots els nous països que es van  anar integrant a la Corona, considerava que aquest sant l’havia ajudat en les seves conquestes territorials. El Regne de València el va prendre per patró. L’increment de la devoció de Sant Jordi comportà un major interès …

A la recerca de les relíquies de Sant Jordi (2) per Lluís Jordà

Sant Jordi d’Alta-Riba (Estaràs) La Segarra Dins l’església d’Alta-Riba (Estaràs),  es conserva la relíquia de Sant Jordi més antiga de Catalunya. Aquest municipi al segle XI-XII estava incorporat al comtat d’Urgell. Aquesta església té també l’advocació  a Sant Jordi més antiga de Catalunya, sembla que  vingué motivada per la“intervenció” del sant en  favor de les tropes …

A la recerca de les reliquies de Sant Jordi (1) per Lluís Jordà

Sant Jordi un sant popular, però d’hagiografia discutible Davant els dubtes que generava la història del seu martiri, repetidament mort i ressuscitat. El Papa Gelasi, sabedor de l’extraordinària popularitat que havia pres el sant per tot orient, va decidir l’any 496, considerar apòcrifa la història del relat del martiri de Sant Jordi,  però mantenir, malgrat …